L'ÚLTIMA PETJADA

Aquest matí m’he llevat amb la idea que aquesta nit aniria a entrenar uns de canvis de ritme. Era un d’aquells entrenaments intensos que tens marcats al pla i que saps que són clau. Però de seguida he notat que el cos no estava per gaires alegries. Ahir ja em sentia cansat i avui no he millorat gaire. Per acabar de confirmar-ho, el Coros m'ha enviat una notificació dient-me que la meva VFC nocturna ha sortit reduïda, amb una mitjana de 31 ms, quan el meu rang habitual està entre 38 i 53 ms. Dada clara: el cos no ha recuperat bé aquesta nit. Per qui no ho conegui, la VFC nocturna (variabilitat de la freqüència cardíaca) mesura la diferència de temps entre batecs mentre dormim. No és que el cor bategui de manera estrictament regular, sinó que hi ha petites variacions entre un batec i el següent. Quan aquestes variacions són altes, és senyal que el sist ema nerviós està relaxat i recuperant bé. Quan són baixes, com avui en el meu cas, vol dir que el cos està sota estrès o fatiga acumu...

Fa gairebé un any, mentre estava de vacances, em va trucar en David. Amb aquella empenta que el caracteritza em va dir: “M’inscric amb un cosí d’Andalusia a la UTMB d’Andorra de 50 km. Véns?” No m’ho vaig pensar gaire. El mateix dia vaig tramitar la inscripció. Un “sí” impulsat per la confiança i les ganes, que em portaria a viure una aventura increïble gairebé un any després. I és que parlar només de la cursa seria quedar-se molt curt. El cap de setmana sencer ha estat una experiència brutal, plena de moments compartits amb la família, de natura, d’esport, de gastronomia i d’un ambient immillorable. Dissabte 14 de juny. El despertador sona a les cinc del matí. Esmorzar ràpid, revisió del material i sortim cap a Ordino, punt de sortida i d’arribada. Amb en David i en José compartim nervis, fem alguna foto, parlem del que ens espera i ens mentalitzem. A les 7:40 del matí donen la sortida. Jo surto amb calma. Vull viure cada quilòmetre, vull tornar a Ordino sencer i satisfet, sense més o...

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar per primera vegada en un format de cursa que m’intrigava des de fa temps: la Backyard Ultra. Per qui no ho conegui, aquest tipus de prova consisteix a fer voltes a un mateix circuit de 6,7 quilòmetres, amb una condició molt senzilla (i exigent): tens una hora per completar cada volta, i a l’hora en punt has de ser a la línia de sortida per iniciar la següent. Si no hi ets, quedes eliminat. Normalment, aquestes curses són recorreguts suaus, amb poc desnivell. Però a Argentona, com que no saben fer les coses a mitges, han muntat una versió extrema del format: 440 metres de desnivell positiu per volta, força trams tècnics i una mica de pluja que va convertir alguns corriols en autèntics tobogans. En més d’un moment, si no volies deixar-te les dents pel camí, havies de posar el cul a terra i baixar com podies. Una aventura total. Jo tenia clar que no era el dia per cremar-me. El gran objectiu és arribar a Andorra en el millor est...

Ja superada la ressaca post-Ultra del Montseny , aquests dies, de camí a la feina amb el transport públic, he estat revisant l’aplicació de Coros per analitzar els detalls numèrics i tota la informació que proporciona. A mi, que soc una mica "freak", m’agrada revisar totes aquestes dades després d’una aventura així. Aquí les deixo: 📊 Dades generals de la cursa: Distància total: 69,31 quilòmetres Temps total: 11:49:31 Parades en avituallaments: Avituallament 1: 3’09” Avituallament 2: 3’21” Avituallament 3 (bossa de vida): 8’22” Avituallament 4: 3’45” Avituallament 5: 5’22” Ritme mitjà: 10’14” min/km Ritme d’esforç mitjà: 7’24” min/km Quilòmetre més ràpid: 5’06” min/km (al km 32) Freqüència cardíaca mitjana: 147 PPM Zona 1: 5% (35’40”) Zona 2: 42% (5 h 00’20”) Zona 3: 53% (6 h 13’31”) Desnivell positiu acumulat: 4.142 m Calories consumides: 6.751 kcal Potència mitjana: 160 W Potència màxima: 437 W 🥤 A...

11 hores, 49 minuts i 36 segons. Aquest és el temps exacte que vaig trigar a completar l’Ultra del Montseny (70km i 4100m+). El despertador va sonar a les 3:00 de la matinada. Despertar-se a aquella hora i menjar-se un plat d’arròs bullit amb tonyina ja és tota una victòria. Agafo la motxilla amb el material obligatori, la motxilla amb la roba de recanvi i cap a Viladrau. Sense música al cotxe. Silenci. Concentració i anar pensant amb les meves coses. A les 5:45 tocava entrar al calaix de sortida. Un espai reservat per a tots aquells valents i valentes que, com tu mateix, comparteixen un mateix objectiu: sortir i tornar al mateix lloc… però havent viscut una autèntica aventura durant unes hores. En el meu cas,   tornant amb les cames bullint de dolor, però amb l’ànima més viva que mai. A les 6:00 es dona la sortida. Surto tranquil. Sé exactament quin ritme vull portar. Els primers quilòmetres són de tanteig. A poc a poc agafem ritme i anem guanyant alçada fins fer la primera ...

Aquest cap de setmana he fet l’assaig general. El Trail de Vallforners m’ha servit per guanyar confiança i posar en pràctica tot el que requereix una cursa de llarga distància. Aquesta setmana toca l’Ultra del Montseny (70 km amb 4.000 m+), i la cursa de Vallforners ha estat una gran oportunitat per provar ritmes (Z2-Z3), ajustar l’alimentació (100 g d’HC per hora) i acabar de decidir el material que faré servir dissabte. El Trail de Vallforners ha estat un recorregut espectacular de 32 km i 1.800 m+ per les muntanyes del Montseny. Des de l’inici, he corregut amb el fre de mà posat, controlant tant en les pujades com en les baixades. He fet les parades als avituallaments amb el temps just però necessari, entre 2 i 3 minuts a cadascun per omplir els dipòsits d’aigua i tornar a la marxa. Córrer pel Montseny després de setmanes de pluja és una autèntica meravella: molta aigua, cascades, els pantans plens, vistes espectaculars des del Suí i un recorregut molt ben traçat que mai decepciona....

Queden quatre setmanes pel Trail de Vallforners i ja tinc el següent repte a l’horitzó: l’Ultra del Montseny. No estava planificat, no entrava als meus plans, però un matí em va venir al cap i vaig saber que havia de fer-ho. Expectatives? Acabar-la i gaudir-la, sense més. Sé que és just i arriscat, que porto poc entrenament i que el patiment arribarà més aviat que tard. Però si una cosa et crema per dins... per què no fer-ho? No és la primera vegada que em deixo portar per un impuls així. Però eh, si no vols pols, no vagis a l’era!  Ara toca seguir entrenant . 

  Fa unes setmanes enrera, mentre estava parat sense poder entrenar em va donar per entrar a l'APP de Coros per veure les dades dels anys 2023 i 2024. Tot això, va venir perquè aquest any m'he proposat, si tot va bé, arribar als 3000 quilòmetres corrent. Penso que amb els objectius que m'he marcat aquest any, és una fita per mi, que amb continuïtat es pot assolir. Els anys anteriors han estat força discrets, aquí deixo la comparativa desglossada per activitats del 2023 i el 2024, amb el compromís de millorar i comparar a finals d'any amb els resultats del 2025. 2023 2024 HORES TOTALS HORES TOTALS 241 HORES 257 HORES 45 MINUTS RUN BIKE GYM RUN BIKE GYM KM’S 1784 199 KM’S 1890 241 HORES 182 10:28 18 HORES 222 14 21 ACTIVITATS 168 8 27 ACTIVITATS 176 10 24 METRES + 47522 3402 METRES + 51252 4284 CARGA D’ENTRENAMENT (TL) 24215 770 (TL) CARGA D’ENTRENAMENT 31293 1114 (TL) PPM 145 PPM 148 MITJA MIN/KM 6,07 MITJA MIN/KM 7,03

Primera setmana postoperatòria superada! Una de vuit, abans d’arribar a la primera cursa de la temporada: el Trail de Vallforners. 28 quilòmetres pel Montseny amb 1.800 metres de desnivell positiu que, segur, em posaran a lloc ràpidament. Però tant se val! El gaudiré tant com el 2019, quan vaig acabar 6è, o fins i tot com l’any passat, quan em vaig arrossegar des de la primera pujada i vaig acabar més enrere que endavant. Aquesta primera setmana d’entrenaments ha sumat 7 hores corrent, totes en zones de freqüència cardíaca baixa. He combinat dies de terreny pla amb altres amb poc desnivell (200-300m+), i he tancat la setmana de la millor manera possible: compartint quilòmetres per la muntanya amb bons amics. Ara toca encarar la segona setmana amb la mateixa filosofia: entrenaments a ritme suau fins que el doctor em doni l’“OK” per apujar la intensitat. De moment, paciència i constància! Entrenament del diumenge amb en Quim i l'Aitor fent parada al Castell de Burriac

Tres setmanes després, ja tinc llum verda per tornar a córrer! Serà un retorn progressiu, a poc a poc, però prou per sentir-me bé i recuperar sensacions. Diumenge, vaig fer el primer entrenament: una hora per camins, gaudint i patint les conseqüències d'estar parat a parts iguals. Que ràpid es perd la forma! Però, sobretot, estic content de tornar-hi. Ahir vaig fer el segon entrenament que, per mi, marca l’inici real de la temporada. A partir d’ara, només podem anar a millor. Segons el meu Coros, el meu estat de forma és de 67… lamentable! Però això només vol dir que hi ha molt marge de millora, o què a pitjor, bàsicament, no es pot anar. A partir d'ara queden dos mesos per a la primera cursa de l’any. Finalment, com que no he pogut preparar bé la Marató de Barcelona, he decidit descartar-la i substituir-la pel Trail de Vallforners: 28 km i 1800 m+. Serà una prova que em servirà com a test o com un entrenament de qualitat, ja que la tinc catalogada com a cursa de prioritat “C” ...

Després d’una operació, toca fer una pausa d’un mes. I això costa. Molt. No recordo quan va ser l’última vegada que vaig estar tant de temps sense fer esport. De fet, ni tan sols sé si mai ha passat. Però, com en tot, cal prendre-s’ho amb calma i filosofia. Quan córrer forma part de la teva vida, parar sembla un contratemps, però també pot ser una oportunitat. Així que avui faig una petita llista amb els pros i contres d’aquesta “parada a boxes”. Aspectes negatius • Pèrdua de rendiment → Un mes sense entrenar significa perdre l’estat de forma. • Dificultat emocional → Córrer és una via d’escapament, i trobar-se sense aquesta estona es nota. • No fer el que m’apassiona → Veure muntanyes des de lluny no m’agrada tant. • Increment de l’estrès → L’exercici ajuda a gestionar l’ansietat del dia a dia, i sense ell cal buscar altres estratègies. • Desconnexió de l’hàbit d’entrenar → Una rutina costosa de construir es pot perdre més ràpid del que sembla. Aspectes positius • Descans...

Aquest cap de setmana passat vaig participar a la Sant Mateu Xtrail, un recorregut de 15 km i 900 m+, que coincidia perfectament amb l’entrenament que tenia programat pel míster. Però no vaig córrer per mi mateix; vaig acompanyar l’Eva, tal com havia fet en altres ocasions amb amics i companys. Fa temps que em vaig adonar que viure una cursa des d’aquesta perspectiva, com a acompanyant, m’aporta una sensació de plenitud difícil de comparar. A la Burriac Atac del setembre passat ja vaig fer un paper similar, i en el passat també havia acompanyat l’Anna Carné i en Ricard Torres a curses com la Vilatrail. Aquest tipus d’experiències m’allunyen de l’egoisme que sovint pot generar un esport tan individualista com córrer i em connecten amb el valor de compartir. Quan faig d’acompanyant, o llebre, no penso en mi mateix. Estic pendent dels avituallaments, de marcar la traça en una baixada complicada, d’assegurar un ritme constant, de donar ànims quan cal i fins i tot d’avisar si hi ha branques...

Amb l'arribada del nou any, vull compartir quines seran les curses que faré aquest 2025. Seguint amb els consells del Carlos Mantero, on a la seva newsletter recentment parlava de classificar les curses segons prioritat. Primer amb la lletra "A", aquells objectius prioritaris, passant per "B", com a curses importants, però no prioritaris i "C", com a curses enfocades a entrenaments competitius o esdeveniments que es vol participar sense fixar-se en el resultat. Seguint aquesta regla, he planificat el meu 2025 de la següent manera. Març : Marató de Barcelona (C) Abril : Backyard Trail Argentona (B) Juny : UTMB Andorra 50km (A) Setembre : Xtrail Marató Pedraforca (A) Novembre : Marató del Montseny (A)