Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar per primera vegada en un format de cursa que m’intrigava des de fa temps: la Backyard Ultra. Per qui no ho conegui, aquest tipus de prova consisteix a fer voltes a un mateix circuit de 6,7 quilòmetres, amb una condició molt senzilla (i exigent): tens una hora per completar cada volta, i a l’hora en punt has de ser a la línia de sortida per iniciar la següent. Si no hi ets, quedes eliminat.
Normalment, aquestes curses són recorreguts suaus, amb poc desnivell. Però a Argentona, com que no saben fer les coses a mitges, han muntat una versió extrema del format: 440 metres de desnivell positiu per volta, força trams tècnics i una mica de pluja que va convertir alguns corriols en autèntics tobogans. En més d’un moment, si no volies deixar-te les dents pel camí, havies de posar el cul a terra i baixar com podies. Una aventura total.
Jo tenia clar que no era el dia per cremar-me. El gran objectiu és arribar a Andorra en el millor estat possible, així que em vaig marcar un límit molt concret: fer entre cinc i sis voltes i prou. Volia viure l’experiència, però sense hipotecar la següent setmana d’entrenaments. Finalment, en van ser cinc. I molt ben gestionades.
La primera volta, en sentit horari, la vaig completar en 49 minuts i 57 segons. La segona, ja en sentit contrari, en 48:53. La tercera en 50:29, la quarta en 52:18 i l’última, apretant una mica més, en 46:55, sent la volta més ràpida de totes. Vaig mantenir-me gairebé sempre en zona 2-3 de pulsacions, amb pujades puntuals a zona 4 en els trams més exigents. I, com que sabia que faria poques voltes, vaig optar per sortir sempre davant per evitar taps als corriols i marcar el meu propi ritme tant pujant com baixant.
Tot i aturar-me de manera voluntària amb 32 quilòmetres i 2.200 metres positius a les cames, em quedo amb la sensació que tenia marge per fer-ne unes quantes més. Però també sé que això hauria significat dies de recuperació muscular, i no era el moment. Vaig fer el que tocava, i em sento satisfet.
L’experiència ha estat brutal. Un format diferent, intens i molt més estratègic del que pot semblar. I sí, sens dubte repetiré l’any vinent. Aquesta vegada, amb ganes de veure fins on em pot portar el cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada