Primer objectiu de la temporada, primer KO
Quan caus t'has d'aixecar, no hi ha més. I això és el que penso 10 dies després d'haver d'abandonar l ' UTBCN al quilòmetre 50. Després d'uns dies de pensar i reflexionar, crec que m'ha anat bé fotre'm aquesta ostia moral. Una cura d'humilitat intrínseca. De fet, venia entrenant molt bé, amb continuïtat, sense lesions, deixant enrere males costums ... I el dia de la veritat, PUM!! Perquè ? molt fàcil, crec que tenia l'autoestima massa amunt, una sobre confiança amb mi mateix que va fer que deixés de tenir coses importants sota control i en aquestes curses els petits errors es paguen. En l'àmbit personal, cada vegada que faig un ultra, crec que l'he acabat perquè haig de demostrar alguna cosa a algú, o no se si algú, però si a mi mateix. Aquesta vegada, anava tot massa bé, com ja he dit tenia sobre confiança amb mi, i no tenia la sensació d'haver de demostrar re ningú, ni a mi mateix. Així que la motivació i les ganes que...