L'ÚLTIMA PETJADA

Fa unes setmanes, després d’un entrenament, vaig notar una molèstia a la planta del peu. La vaig ignorar,  Pensava que, igual que va venir, marxaria. No va marxar. Decideixo afluixar el ritme uns dies. La molèstia continua. Paro del tot. Comença el "run run" al cap. molesta fins i tot al dia a dia, poc, però suficient.  Parlo amb els fisios de confiança. Tot apunta a una possible fascitis plantar. Em recomanen visitar la Marina, de Podologia Premià. No sembla una fascitis.  Sembla una sobrecàrrega de l’abductor hallucis. El coneixies? Jo tampoc. Encara falten proves per confirmar-ho. Però anem al gra. Tu com t’agafes les lesions? Com una injustícia? Com una mala sort? Com un atac directe al teu objectiu? O al teu ego? Pots enfonsar-te. És lícit. Però només uns dies. Després toca decidir. Quan assimilo que no podré córrer durant unes setmanes, canvio el focus. Treballo la força. Cuido l’elasticitat. Recupero la bicicleta. Dormo més. Baixo revolucions. Fa ràbia no poder so...

Aquest matí m’he llevat amb la idea que aquesta nit aniria a entrenar uns de canvis de ritme. Era un d’aquells entrenaments intensos que tens marcats al pla i que saps que són clau. Però de seguida he notat que el cos no estava per gaires alegries. Ahir ja em sentia cansat i avui no he millorat gaire. Per acabar de confirmar-ho, el Coros m'ha enviat una notificació dient-me que la meva VFC nocturna ha sortit reduïda, amb una mitjana de 31 ms, quan el meu rang habitual està entre 38 i 53 ms. Dada clara: el cos no ha recuperat bé aquesta nit. Per qui no ho conegui, la VFC nocturna (variabilitat de la freqüència cardíaca) mesura la diferència de temps entre batecs mentre dormim. No és que el cor bategui de manera estrictament regular, sinó que hi ha petites variacions entre un batec i el següent. Quan aquestes variacions són altes, és senyal que el sist ema nerviós està relaxat i recuperant bé. Quan són baixes, com avui en el meu cas, vol dir que el cos està sota estrès o fatiga acumu...

Fa gairebé un any, mentre estava de vacances, em va trucar en David. Amb aquella empenta que el caracteritza em va dir: “M’inscric amb un cosí d’Andalusia a la UTMB d’Andorra de 50 km. Véns?” No m’ho vaig pensar gaire. El mateix dia vaig tramitar la inscripció. Un “sí” impulsat per la confiança i les ganes, que em portaria a viure una aventura increïble gairebé un any després. I és que parlar només de la cursa seria quedar-se molt curt. El cap de setmana sencer ha estat una experiència brutal, plena de moments compartits amb la família, de natura, d’esport, de gastronomia i d’un ambient immillorable. Dissabte 14 de juny. El despertador sona a les cinc del matí. Esmorzar ràpid, revisió del material i sortim cap a Ordino, punt de sortida i d’arribada. Amb en David i en José compartim nervis, fem alguna foto, parlem del que ens espera i ens mentalitzem. A les 7:40 del matí donen la sortida. Jo surto amb calma. Vull viure cada quilòmetre, vull tornar a Ordino sencer i satisfet, sense més o...

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar per primera vegada en un format de cursa que m’intrigava des de fa temps: la Backyard Ultra. Per qui no ho conegui, aquest tipus de prova consisteix a fer voltes a un mateix circuit de 6,7 quilòmetres, amb una condició molt senzilla (i exigent): tens una hora per completar cada volta, i a l’hora en punt has de ser a la línia de sortida per iniciar la següent. Si no hi ets, quedes eliminat. Normalment, aquestes curses són recorreguts suaus, amb poc desnivell. Però a Argentona, com que no saben fer les coses a mitges, han muntat una versió extrema del format: 440 metres de desnivell positiu per volta, força trams tècnics i una mica de pluja que va convertir alguns corriols en autèntics tobogans. En més d’un moment, si no volies deixar-te les dents pel camí, havies de posar el cul a terra i baixar com podies. Una aventura total. Jo tenia clar que no era el dia per cremar-me. El gran objectiu és arribar a Andorra en el millor est...

Ja superada la ressaca post-Ultra del Montseny , aquests dies, de camí a la feina amb el transport públic, he estat revisant l’aplicació de Coros per analitzar els detalls numèrics i tota la informació que proporciona. A mi, que soc una mica "freak", m’agrada revisar totes aquestes dades després d’una aventura així. Aquí les deixo: 📊 Dades generals de la cursa: Distància total: 69,31 quilòmetres Temps total: 11:49:31 Parades en avituallaments: Avituallament 1: 3’09” Avituallament 2: 3’21” Avituallament 3 (bossa de vida): 8’22” Avituallament 4: 3’45” Avituallament 5: 5’22” Ritme mitjà: 10’14” min/km Ritme d’esforç mitjà: 7’24” min/km Quilòmetre més ràpid: 5’06” min/km (al km 32) Freqüència cardíaca mitjana: 147 PPM Zona 1: 5% (35’40”) Zona 2: 42% (5 h 00’20”) Zona 3: 53% (6 h 13’31”) Desnivell positiu acumulat: 4.142 m Calories consumides: 6.751 kcal Potència mitjana: 160 W Potència màxima: 437 W 🥤 A...

11 hores, 49 minuts i 36 segons. Aquest és el temps exacte que vaig trigar a completar l’Ultra del Montseny (70km i 4100m+). El despertador va sonar a les 3:00 de la matinada. Despertar-se a aquella hora i menjar-se un plat d’arròs bullit amb tonyina ja és tota una victòria. Agafo la motxilla amb el material obligatori, la motxilla amb la roba de recanvi i cap a Viladrau. Sense música al cotxe. Silenci. Concentració i anar pensant amb les meves coses. A les 5:45 tocava entrar al calaix de sortida. Un espai reservat per a tots aquells valents i valentes que, com tu mateix, comparteixen un mateix objectiu: sortir i tornar al mateix lloc… però havent viscut una autèntica aventura durant unes hores. En el meu cas,   tornant amb les cames bullint de dolor, però amb l’ànima més viva que mai. A les 6:00 es dona la sortida. Surto tranquil. Sé exactament quin ritme vull portar. Els primers quilòmetres són de tanteig. A poc a poc agafem ritme i anem guanyant alçada fins fer la primera ...