Ultra del Montseny: dolor de cames, vida a l'ànima

11 hores, 49 minuts i 36 segons. Aquest és el temps exacte que vaig trigar a completar l’Ultra del Montseny (70km i 4100m+).

El despertador va sonar a les 3:00 de la matinada. Despertar-se a aquella hora i menjar-se un plat d’arròs bullit amb tonyina ja és tota una victòria. Agafo la motxilla amb el material obligatori, la motxilla amb la roba de recanvi i cap a Viladrau. Sense música al cotxe. Silenci. Concentració i anar pensant amb les meves coses.

A les 5:45 tocava entrar al calaix de sortida. Un espai reservat per a tots aquells valents i valentes que, com tu mateix, comparteixen un mateix objectiu: sortir i tornar al mateix lloc… però havent viscut una autèntica aventura durant unes hores. En el meu cas,  tornant amb les cames bullint de dolor, però amb l’ànima més viva que mai.

A les 6:00 es dona la sortida. Surto tranquil. Sé exactament quin ritme vull portar. Els primers quilòmetres són de tanteig. A poc a poc agafem ritme i anem guanyant alçada fins fer la primera gran pujada: el Matagalls. Durant l’ascens, les primeres llums del dia s’obren pas entre la foscor de la nit, també, anem apagant els frontals. El dia serà gris, però no fred.

Corono el Matagalls i baixo cap a Collformic. Paro, menjo, bec, carrego bidons… i tornem-hi. Tram de pista, perdent alçada, ritme controlat. Soc conscient que l’estat de forma no és òptim, però només penso a gaudir cada minut que passo a la muntanya. Penso en l’afortunat que soc de poder gaudir d’un dia com aquest, mentre recordo que vaig tota la setmana de bòlit.

Arrenca la segona pujada del dia, direcció al Suï. Abans, però, avituallo al Pla del Cafè. Llàstima de la boira… les vistes des del Suï són espectaculars, però avui haurem d’imaginar-les, la boira ens absorbeix.

Començo la baixada cap al poble del Montseny, equador de la ruta. Es combinen pistes amb corriols plens de pedres, on cal anar amb compte per no deixar-s’hi els turmells.

Al Montseny faig l’avituallament més llarg del dia (8 minuts). Agafo gels, isotònics i menjo un plat de pasta. No em puc encantar gaire… si paro massa després costa arrencar.

I arriba el moment clau: la temuda pujada a la Sitja del Llop. Uns 6 quilòmetres i 1.200-1.300 metres de desnivell positiu. Aquí cal ser intel·ligent, guardar energia i pujar més lent del que voldries i podries.

Som uns quants pujant junts. Alternem posicions, en silenci. Ningú diu res. Cadascú tancat dins el seu petit món. La pujada se’m fa ràpida. Una hora i mitja llarga de posar el cap en blanc i concentrar-me només a posar un peu davant de l’altre moltes vegades. Dit així sembla fàcil… però les cames cada cop pesen més!

Arribo a dalt, fem cim al Turó de l’home . Baixem cap al pantà de Santa Fe. En aquest moment, la sensació és clara: baixar em costa més que pujar. A poc a poc intento trobar l’equilibri entre no anar ràpid i no trinxar més del compte les cames. Tot i així, baixo corrent a un ritme còmode.

Al quilòmetre 48 em sorprenc: em trobo bé. Amb energia. Les cames responen prou bé i el cap està centrat. Sé que encara queda molta feina, però intueixo que avui acabaré aquesta història.

Segueixo sumant quilòmetres, avituallaments ràpids, algun tram de pista, molts corriols i una mica de tot. Però ja estic dins aquell bucle mental on només existeix el següent pas, el següent cim, el següent avituallament.

I arriba el tram final. La pujada  a les agudes es fa dura, però més encara la baixada tècnica que encarem per arribar a Sant Marçal, últim avituallament. Paro 5 minuts, menjo bé i a per l’última pujada arribant quasi al Matagalls un altre vegada. Miro el rellotge, veig que la possibilitat de baixar de les 12 hores és real. El cos demana pau, però el cap em demana intentar-ho. M’ ajunto amb un company, comentem la possibilitat de baixar de les 12 hores i els dos anem apretant, un al costat de l’altre. Parlant poc, però sabent que ens estem recolzant mentre ens mengem els últims quilòmetres.

Arribo a Viladrau després de gairebé 12 hores amb la millor sensació del món: la de saber que ho has donat tot, que ho has fet bé, que t’has respectat i has disfrutat cada quilòmetre.

11 hores, 49 minuts i 36 segons després del tret de sortida, puc dir que soc finisher d’un altre ultra Trail, el de casa.