L'ÚLTIMA PETJADA

Després d'una temporada 2016 amb protagonisme de curses llargues i on els objectius principals no s'han assolit, he decidit que aquesta temporada que ve em centraré en curses més curtes. El motiu és ben simple, les hores d'entrenament són limitades per la feina i els estudis i no em puc preparar ultres sense entrenar-los com toca. D'aquesta manera he decidit partir la temporada en dos, la primera part de Novembre a Maig, amb el mes de Juny de transició forçada pels exàmens i de Juliol a Novembre. Durant la primera part de la temporada m'he marcat dos objectius principals, en els que intentaré arribar en un bon estat de forma. A l'Abril la mitja marató de la Vilatrail i al Maig la marató de Sant mateu Xtrail . Pel que fa a la segona part, l'objectiu serà la Burriac Atac i si encara estic amb motivació i ganes faré la Burriac Xtrem , de la qual m'he quedat amb bones sensacions aquest cap de setmana. Per tant, aquest any correré a casa! ...

L'última petjada ha estat a Calella, a la cursa de resistència la Llopa, un recorregut de 56 Km. I 2300 metres de desnivell positiu. Després de l'ultrapirineu, no tenia masses ganes de fer cap cursa, però l'any passat va agradar-me la Llopa i crec que seria una bona manera de veure la meva progressió durant aquesta temporada on he pogut entrenar amb més regularitat i sobretot més qualitat gràcies al VO2 TEAM. Dissabte sona el despertador a les 5 del mati, segurament aixecar-se del llit és el moment de les curses més dur mentalment per mi. Una vegada superat aquest obstacle esmorzo un plat d'arrós amb tonyina, em preparo tota la roba i a les 6 surto de casa direcció Calella. Una vegada arribo a Calella recullo els dorsal, fem una mica de xerrameca entre els corredors per matar els nervis i a les 7:00 puntuals arranquem. Des de un bon inici tinc clar que em posaré amb el primer grup i aguantaré fins on pugui amb ells. Els prim...

Ultra pirineu, un somni o una fixació, ja no ho sé. El que si sé, és que m'ha tombat, per segona vegada. La primera va ser una gran turmenta que va acabar amb hipotèrmia, ara, aquesta vegada la febre. Però hi tornaré, no sé quan, si l'any vinent o l'altre, o potser d'aquí 4 o 5. Però això ho acabo... La cursa en si va anar genial, tot i no haver assolit l'objectiu principal estic molt content i satisfet de tot. Les sensacions van ser boníssimes en tot moment. Anaven passant els quilòmetres i quan veia que la gent anava punxant, jo veia que em trobava millor en tots els sentits. El no acabar no va ser perquè vaig anar massa ràpid i vaig petar, o perquè el meu cap va dir prou. Un constipat que arrossegava des de feia dies, acompanyat de febre va provocar una baixada de tensió i marejos que van provocar-me un parell de caigudes en zones planes i sense re que pogués fer-me caure, cosa que va espantar-me molt i el millor era pleg...

5 dies per iniciar una nova aventura, de fet jo la considero L'AVENTURA. Si, amb majúscules. L' Ultra pirineu 2016. L'any 2012, un amic va regalar-me un dorsal per córrer l'ultra trail cavalls del vent i allà va ser on vaig aprendre que és un ultra trail i com pot de dura ser la muntanya. Sense haver-me preparat com hauria d'haver-ho fet, vaig plantar-me a la sortida com si re, ni gaires entrenaments a les meves cames i pensant que jo podria amb tot... Una gran tempesta i una baixada de temperatures van deixar-me fora al Km . 35. Segurament mai ho havia passat tant malament, però també va ser aquell dia on vaig endur-me una gran lliçó. Cavalls del vent 2012 4 anys més tard i amb una mica més d'experiència he decidit tornar-hi, ara ja sense la por que ha fet que no m'hi tornés a inscriure, però si amb un gran respecte. He entrenat bé durant tot l'any i molt bé durant els últims mesos, sacrificant moltes coses per arribar en les ...

En plena preparació de l'Ultra Pirineu i sense tenir-ho ni pensat fins 1 hora abans que arrenques la cursa, em planto a la població d'Òrrius per completar la carrera popular de muntanya. 9,3 quilòmetres i 340 metres de desnivell positiu. Ni és la distància que m'agrada, ni la que se'm dóna bé i ni molt menys la que estic preparant en aquests moments, però va venir-me de gust donar-li una mica de cera al cos a ritme alt. A les 18:45 arribo a la plaça, faig la inscripció ( 3€ ) i em poso a escalfar, em trobo amb corredors que ens trobem a LES diferents curses i comentem la jugada. 19:30 i 3, 2, 1 GO ! Sortida a tope , aquí no es pot reservar re, els primers 4 quilòmetres són de pujada pistera i ràpida i em col·loco amb el grup capdavanter. Sé de sobres que no els podré aguantar gaire estona, però no vull guardar re. Arribem al primer avituallament i veig que la gent se'l passa, jo no puc, haig d'agafar aigua o sinó palmo , el gust de sang a la boca...

L'última petjada ha estat a la marató Xtrail series de Saldes. 44 quilòmetres amb 2800 metres de desnivell positiu, molta calor i ple de camins espectaculars pel voltant de la muntanya màgica, el Pedraforca. El dia comença molt aviat, a les 5 sona el despertador, esmorzo amb tranquil·litat i juntament amb l'Anna, en Joan i els seus pares anem direcció Saldes. No eren nervis el que tenia, però si algun dubte de com em trobaria en la segona part de la marató, ja que no havia fet cap tirada llarga últimament, tot i que em trobava molt bé i molt motivat. A les 7 comença la cursa, arranquem amb una pujada de 10 quilòmetres a la gallina pelada amb una pendent considerable, perfecte per anar situant a tots els corredors al seu lloc. En aquesta pujada, anem fent grupets, i jo vaig amb en Jaume Jordana de Vilassar de Mar, l'Antonio de Vilassar de Dalt i una bona estona amb una mega pro com la Laia Díez . En veure-la vaig espentar-me, pensava que jo anava massa fort...

Quan caus t'has d'aixecar, no hi ha més. I això és el que penso 10 dies després d'haver d'abandonar l ' UTBCN al quilòmetre 50. Després d'uns dies de pensar i reflexionar, crec que m'ha anat bé fotre'm aquesta ostia moral. Una cura d'humilitat intrínseca. De fet, venia entrenant molt bé, amb continuïtat, sense lesions, deixant enrere males costums ... I el dia de la veritat, PUM!! Perquè ? molt fàcil, crec que tenia l'autoestima massa amunt, una sobre confiança amb mi mateix que va fer que deixés de tenir coses importants sota control i en aquestes curses els petits errors es paguen. En l'àmbit personal, cada vegada que faig un ultra, crec que l'he acabat perquè haig de demostrar alguna cosa a algú, o no se si algú, però si a mi mateix. Aquesta vegada, anava tot massa bé, com ja he dit tenia sobre confiança amb mi, i no tenia la sensació d'haver de demostrar re ningú, ni a mi mateix. Així que la motivació i les ganes que...

A 5 dies del UTBCN de 100km. A 5 dies d'afrontar el primer objectiu de la temporada i els dubtes, nervis i perqè no dir-ho, les pors comencen aparèixer. Segurament arribo en el meu millor estat de forma, després de passar uns últims tres mesos on he entrenat molt bé, amb continuitat, sense molesties i sacrificant molts moments amb amics, familia i sobretot amb la meva parella que te una paciència i comprensió admirable. Fa dies que estic preparant-ho tot, no vull deixar cap detall a la improvisació: material preparat, desnivells i trams estudiats, avituallaments controlats... Una vegada tot preparat, tan sols quedarà gaudir, córrer, pensar, patir, riure i perquè no, emocionar-se i plorar, seguir endavant quan estigui cansat i encara més quan el cap i les cames em demanin que pari de córrer. I és que per a mi córrer un Ultra Trail és molt més que fer una cursa, és molt més que quedar davant d'aquest o d'aquell corredor. És un repte en l'àmbit per...

L'última petjada ha estat a la marató de camí dels ibers a la Roca del Vallés. Última cursa abans de l'ultra marató de Barcelona. Me l'agafo amb ganes i amb optimisme, com un molt bon entrenament de qualitat i com un petit test per veure si les meves sensacions són bones o no. A les 8 del mati comença la marató, la gent surt disparada i no sé si sóc jo, que habitualment sempre em costa als inicis o que els corredors es pensen que és una cursa de 10Km. Surto amb molt fred i molt tranquil, els primers 5 km. Me'ls agafo com escalfament i no paren de passar-me corredors. Des de bon inici ja sortim de l'asfalt per entrar a la mutanya i corriols, per on transcorre tota la cursa. A partir del primer avituallament, on faig la primera parada per pixar i beure aigua agafo ritme. M'ajunto amb un altre corredor i ens anem fent relleus, anem xerrant, comentant les curses que ha fet un i les que ha fet l'altre i ens anem menjant els quilòmetres. Uns quilòmetres que van pa...

Després d'una setmana passada sense poder entrenar gaire per la feina, aquest cap de setmana tocava competir a la Marina Tail de 12 quilòmetres. Cursa curta, però a la vegada explosiva i ràpida. El perfil era simple, 6 quilòmetres de pujada i 6 de baixada. A les 8:15 em trobo a la Salle amb en Ricard Torres, que fa d'amfitrió, ja que és del poble i m'explica com és el circuit o una mica tot plegat. Una mica més tard ve en Montesinos. Foto de rigor i ells comencen la seva cursa de 21 quilòmetres. Em queden 30 minuts per escalfar bé i preparar-me. Em trobo a la Raquel, que s'està iniciant al trail i GO . Comencem amb un ritme ben fort, vull enganxar-me amb els primers per tal d'assolir el meu objectiu (baixar d'una hora) i així tenir unes bones llebres. Els 3 primers quilòmetres anem alternant asfalt i camí de sorra, però sempre en pujada. Una vegada fets aquests 3 quilòmetres entrem al terreny que em va millor, la pujada pronunciada. En aq...

L'última petjada a estat a la Taymory Xtrail de Mataró. Un circuit molt rodador que vaig agafar-me en mode d'entrenament de cara al primer objectiu de la temporada, UTBCN de 100 km. El matí no comença massa bé, ja que no em trobo gaire bé de la panxa des de fa un parell de dies, dubto de si anar o no a la cursa, però les ganes em poden i decideixo anar a veure-les venir.  A les 8 arribo a Mataró per tal d'anar amb tranquil·litat a buscar el dorsal. Allà ens trobem amb els companys d'equip: en Jordi, en Carles i la màquina Anna C arné (guanyadora en categoria femenina). Comentem la jugada, quines pretensions tenim de la cursa i com l'enfrontarem. Anem a escalfar, ens preparem i 3, 2, 1... GO ! Començo amb dubtes, després de no esmorzar prefereixo anar tranquil a l'inici. La gent comença forta i aquesta vegada no em flipo i espero. Arribo al primer avituallament al quilòmetre 6-7 després d'un tram ràpid i sense gaires desnivells, mel'agafo ...

La primera cursa de l'any arriba ben aviat, tot just el dia 3 de Gener. Perfecte per cremar part dels torrons i els àpats de més de les festes de nadal. La cursa escollida per encetar l'any 2016 és la piratada de Premià de Mar. Una cursa molt recomanable i diferent de les que es fan per la zona. 6,5 quilòmetres i un desnivell positiu de 650 metres. A les 8 de matí quedem amb en Joan, l'Aleix i l'Oriol. Junts anem cap a Premià parlant i imaginant com serà la cursa, quines estratègies utilitzarem cadascú de nosaltres i quins temps volem fer. Entrem a la “fàbrica” per recollir els dorsals, me'l col·loco a la samarreta i ens trobem amb altres companys d'equip, foto de rigor i m'escapo a escalfar amb l'Aitor. A les 9.00 comença la cursa. Amb un inici molt ràpid i on agafo un ritme massa fort per mi. Després de fer els dos primers quilòmetres a un ritme massa fort, haig de parar un minut per agafar aire. Un cop amb les pulsacions baixes torno a pos...