El matí no comença massa bé, ja que no em trobo gaire bé de la panxa des de fa un parell de dies, dubto de si anar o no a la cursa, però les ganes em poden i decideixo anar a veure-les venir.
A les 8 arribo a Mataró per tal d'anar amb tranquil·litat a buscar el dorsal. Allà ens trobem amb els companys d'equip: en Jordi, en Carles i la màquina Anna Carné (guanyadora en categoria femenina). Comentem la jugada, quines pretensions tenim de la cursa i com l'enfrontarem. Anem a escalfar, ens preparem i 3, 2, 1... GO!
Començo amb dubtes, després de no esmorzar prefereixo anar tranquil a l'inici. La gent comença forta i aquesta vegada no em flipo i espero.
Arribo al primer avituallament al quilòmetre 6-7 després d'un tram ràpid i sense gaires desnivells, mel'agafo amb calma, menjo bé, m'hidrato bé i continuo la marxa. Encara no acabo de trobar-me massa bé i vaig fent, sense apretar el ritme.
Al arribar al quilòmetre 15-16 m'entra una barreta energètica i em senti molt bé, a poc a poc les sensacions són més bones i decideixo fer un segon tram de cursa amb una marxa més. Les cames van molt bé, la panxa no em demana fer una parada a.... Així que vaig avançant alguns corredors fins al final.
La taymory xtrail de Mataró és una cursa ràpida i poc tècnica, ideal per encarar-la en mode d'entrenament com és el meu cas.
M'ha quedat clar que encara em queda molt entrenament, sobretot de velocitat, ja que en els trams ràpids em quedava enrere respecte als corredors que anàvem junts.
Així que a seguir fent feina, amb constància i sobretot amb moltes ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada