L'ÚLTIMA PETJADA

Amb la Mitja Pirineu ja al sac, és hora de girar full i centrar-se en les  pròximes  curses. Aquest novembre em toca un  mes  de contrastos: d'una banda, la  Burriac   Xtrem , una cursa curta i explosiva de només 11 km; de l'altra, la meva tercera mitja marató d'asfalt, la cursa DANI. Dos formats completament diferents que posaran a prova cos i cap. Els entrenaments d'aquestes setmanes han canviat de manera notable. El míster m'ha reduït les sortides a la muntanya i m'ha empès cap a l'asfalt. I, sincerament, al principi em feia molta mandra. Però reconec que l'asfalt aporta un plus interessant: millora la velocitat (a la meva manera, que no és res de l'altre món!). A més, no negaré que enganxa això de mirar el rellotge i veure alguna sèrie per sota de 4 min/km. Perdo els corriols i estones a la muntanya, però guanyo altres coses. Reconec també, que a l'asfalt m'entretinc més mirant i analitzant els entrenaments amb les funcionalitats al rello...

Han passat deu dies des de la Mitja Pirineu, i cada vegada  gaudeixo  més analitzant les dades que ofereixen els rellotges i les aplicacions. És sorprenent veure com tota aquesta informació ajuda a entendre millor el desenvolupament d'una cursa i a identificar en què es pot millorar. Tot i no tenir la sensació d'haver sortit massa fort al principi, les dades confirmen que el meu rendiment va anar disminuint de manera gradual. El moment crític va ser una vegada vaig arribar a la part més alta, i on vaig notar una davallada considerable al descens. Amb el míster, en Rubèn, hem revisat la situació i hem pogut identificar dues causes principals: deshidratació i manca de treball de força (per no fer totes les sessions que em posava). Durant la cursa no vaig gestionar bé la hidratació, cosa que va afectar la meva energia, i tampoc he estat constant amb les sessions de gimnàs, un error que es va reflectir clarament a la baixada. Ara ja sé què toca fer. A partir d'ara, seré més est...

Com cada primer cap de setmana d’octubre, vam complir amb la que comença a ser la nostra tradició familiar i vam anar a la Vila de Bagà per viure l’esdeveniment de la Salomon Ultra Pirineu . Tant si hi participo com a corredor com si simplement ens hi acostem per gaudir de l’ambient, aquest esdeveniment sempre ens permet passar uns dies especials envoltats de bons amics, família, esport i muntanyes. El dissabte començava amb el seguiment de la modalitat Ultra, de 100 quilòmetres. Amb l’Anna, l’Àlex, la Marina i el petit Joan, vam anar al Serrat de les Esposes per veure passar els corredors i gaudíem de l’espectacle. Va ser un matí fantàstic, amb un ambient increïble i molta emoció. Allà vam veure moltes cares conegudes i mentre donàvem ànims fèiem intercanvi de sensacions. Després, ens vam apropar a la Vila de Bagà per presenciar l’arribada dels corredors després de tantes hores d’esforç. L’endemà era el meu torn. Em vaig llevar sense nervis i amb moltes ganes de córrer. Vaig esmor...