Amb la Mitja Pirineu ja al sac, és hora de girar full i centrar-se en les pròximes curses. Aquest novembre em toca un mes de contrastos: d'una banda, la Burriac Xtrem, una cursa curta i explosiva de només 11 km; de l'altra, la meva tercera mitja marató d'asfalt, la cursa DANI. Dos formats completament diferents que posaran a prova cos i cap.
Els entrenaments d'aquestes setmanes han canviat de manera notable. El míster m'ha reduït les sortides a la muntanya i m'ha empès cap a l'asfalt. I, sincerament, al principi em feia molta mandra. Però reconec que l'asfalt aporta un plus interessant: millora la velocitat (a la meva manera, que no és res de l'altre món!). A més, no negaré que enganxa això de mirar el rellotge i veure alguna sèrie per sota de 4 min/km. Perdo els corriols i estones a la muntanya, però guanyo altres coses. Reconec també, que a l'asfalt m'entretinc més mirant i analitzant els entrenaments amb les funcionalitats al rellotge que acaben fent més divertits i els entrenaments.
Aquestes setmanes continuaré combinant entrenaments per la muntanya i l'asfalt, amb sèries en pla i sèries per corriols, buscant el millor dels dos mons. L'objectiu? Gaudir al màxim de la Burriac Xtrem i lluitar per rebaixar marca a la mitja marató.
Objectiu: sub 1:24:59! (mitja de Granollers) 🚀
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada