L'ÚLTIMA PETJADA

Aquest cap de setmana tenia previst participar en la Dani, una mitja marató d’asfalt amb un perfil molt favorable per buscar una MMP (cosa que, en el meu cas, no és gaire difícil). Però, després d’una setmana marcada per molèsties al peu arran d’una torçada de la setmana anterior, vaig decidir, amb molts dubtes, no presentar-m'hi. Una decisió presa amb el cap que crec que ha estat la més encertada. Però ja sabeu com va això: “ la cabra tira al monte”, Així que, sense pensar-ho ni meditar-ho massa, m’he escalfat i m’he inscrit a la Neorural, una cursa de 25 quilòmetres amb 1.600 metres de desnivell positiu. El mateix eslògan de l’organització ho deixa clar: “cursa dura de collons” . El míster, Rubén Bona (o com molts el coneixen, Keniata Petit ), no ha trigat gaire a confirmar-m’ho. Reconec que aquesta vegada la decisió no ha estat gaire meditada ni racional, però... és l’última cursa de l’any, i vull acabar-ho fent-me una bona “rustida”. L’objectiu? Gaudir, donar-ho tot i, si pot...

 Aquest cap de setmana he viscut un altre cop la màgia de la Burriac Xtrem, una cita especial al calendari que organitza el Grup de Muntanya d’Argentona. Dissabte va ser el dia del més petit de la casa. Igual que l’any passat, vam portar en Joan a la cursa infantil, on participava en el grup d’edat d’1 i 2 anys. Veure’l córrer amb aquella energia, entusiasme i emoció és d’aquelles coses que t’omplen com a pares. S’ho va passar genial, però nosaltres encara més, animant-lo i celebrant cada petita passa com si fos una gran fita. Moments així són els que donen sentit a l'educació que volem donar-li al petit. El diumenge era el meu torn. Aquest any estava inscrit a la distància curta, 11 quilòmetres amb 630 metres de desnivell positiu, un recorregut exigent però molt divertit, ple de pujades dures, zones tècniques i trams ràpids per gaudir. A les 7:45 ja era a Argentona, envoltat d’amics i coneguts. Curses com aquesta, tan a prop de casa, tenen aquest punt especial: el retrobament amb ...