Aquest cap de setmana tenia previst participar en la Dani, una mitja marató d’asfalt amb un perfil molt favorable per buscar una MMP (cosa que, en el meu cas, no és gaire difícil). Però, després d’una setmana marcada per molèsties al peu arran d’una torçada de la setmana anterior, vaig decidir, amb molts dubtes, no presentar-m'hi. Una decisió presa amb el cap que crec que ha estat la més encertada.
Però ja sabeu com va això: “la cabra tira al monte”, Així que, sense pensar-ho ni meditar-ho massa, m’he escalfat i m’he inscrit a la Neorural, una cursa de 25 quilòmetres amb 1.600 metres de desnivell positiu. El mateix eslògan de l’organització ho deixa clar: “cursa dura de collons”. El míster, Rubén Bona (o com molts el coneixen, Keniata Petit), no ha trigat gaire a confirmar-m’ho.
Reconec que aquesta vegada la decisió no ha estat gaire meditada ni racional, però... és l’última cursa de l’any, i vull acabar-ho fent-me una bona “rustida”. L’objectiu? Gaudir, donar-ho tot i, si pot ser, creuar la meta amb el petit de la casa al meu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada