Ultra Pirineu 2018
Vull començar pels agraïments, donar les gràcies a tots i totes aquestes persones que durant el llarg camí fins arribar a complir el meu somni heu caminat al meu costat a les bones i a les no tant bones per fer que jo pogués creuar la meta tant desitjada. A totes aquestes persones, gràcies, gràcies i mil gràcies. Els que em coneixeu sabeu que sóc molt cap quadrat i que si una cosa se’m posa al cap ningú serà capaç de treure-me-la o fer-me canviar d’opinió, i això és el que va passar amb l’Ultra Pirineu. L’any 2010 vaig començar a córrer i al 2012 ja tenia el dorsal a la samarreta per fer la Cavalls del Vent, retirada. L’any 2016 vaig tornar-hi, més ben entrenat, retirada. Aquest 2018 i he tornat i he acabat, més per orgull que per cames, però he arribat 21 hores i 13 minuts després. Una setmana després començo a adonar-me’n de que recórrer 117 quilòmetres i fer quasi 7000m+ i quasi 7000m- és una autèntica animalada, però jo l’havia de fer. Van ser 21 ho...