Lesionar-se: putada o oportunitat?
Fa unes setmanes, després d’un entrenament, vaig notar una molèstia a la planta del peu. La vaig ignorar, Pensava que, igual que va venir, marxaria. No va marxar. Decideixo afluixar el ritme uns dies. La molèstia continua. Paro del tot. Comença el "run run" al cap. molesta fins i tot al dia a dia, poc, però suficient. Parlo amb els fisios de confiança. Tot apunta a una possible fascitis plantar. Em recomanen visitar la Marina, de Podologia Premià. No sembla una fascitis. Sembla una sobrecàrrega de l’abductor hallucis. El coneixies? Jo tampoc. Encara falten proves per confirmar-ho. Però anem al gra. Tu com t’agafes les lesions? Com una injustícia? Com una mala sort? Com un atac directe al teu objectiu? O al teu ego? Pots enfonsar-te. És lícit. Però només uns dies. Després toca decidir. Quan assimilo que no podré córrer durant unes setmanes, canvio el focus. Treballo la força. Cuido l’elasticitat. Recupero la bicicleta. Dormo més. Baixo revolucions. Fa ràbia no poder so...