L'ÚLTIMA PETJADA

Ultra pirineu, un somni o una fixació, ja no ho sé. El que si sé, és que m'ha tombat, per segona vegada. La primera va ser una gran turmenta que va acabar amb hipotèrmia, ara, aquesta vegada la febre. Però hi tornaré, no sé quan, si l'any vinent o l'altre, o potser d'aquí 4 o 5. Però això ho acabo... La cursa en si va anar genial, tot i no haver assolit l'objectiu principal estic molt content i satisfet de tot. Les sensacions van ser boníssimes en tot moment. Anaven passant els quilòmetres i quan veia que la gent anava punxant, jo veia que em trobava millor en tots els sentits. El no acabar no va ser perquè vaig anar massa ràpid i vaig petar, o perquè el meu cap va dir prou. Un constipat que arrossegava des de feia dies, acompanyat de febre va provocar una baixada de tensió i marejos que van provocar-me un parell de caigudes en zones planes i sense re que pogués fer-me caure, cosa que va espantar-me molt i el millor era pleg...

5 dies per iniciar una nova aventura, de fet jo la considero L'AVENTURA. Si, amb majúscules. L' Ultra pirineu 2016. L'any 2012, un amic va regalar-me un dorsal per córrer l'ultra trail cavalls del vent i allà va ser on vaig aprendre que és un ultra trail i com pot de dura ser la muntanya. Sense haver-me preparat com hauria d'haver-ho fet, vaig plantar-me a la sortida com si re, ni gaires entrenaments a les meves cames i pensant que jo podria amb tot... Una gran tempesta i una baixada de temperatures van deixar-me fora al Km . 35. Segurament mai ho havia passat tant malament, però també va ser aquell dia on vaig endur-me una gran lliçó. Cavalls del vent 2012 4 anys més tard i amb una mica més d'experiència he decidit tornar-hi, ara ja sense la por que ha fet que no m'hi tornés a inscriure, però si amb un gran respecte. He entrenat bé durant tot l'any i molt bé durant els últims mesos, sacrificant moltes coses per arribar en les ...