5 dies per iniciar una nova aventura, de fet jo la considero L'AVENTURA. Si, amb majúscules. L' Ultra pirineu 2016.
L'any 2012, un amic va regalar-me un dorsal per córrer l'ultra trail cavalls del vent i allà va ser on vaig aprendre que és un ultra trail i com pot de dura ser la muntanya.

Sense haver-me preparat com hauria d'haver-ho fet, vaig plantar-me a la sortida com si re, ni gaires entrenaments a les meves cames i pensant que jo podria amb tot... Una gran tempesta i una baixada de temperatures van deixar-me fora al Km. 35. Segurament mai ho havia passat tant malament, però també va ser aquell dia on vaig endur-me una gran lliçó.

4 anys més tard i amb una mica més d'experiència he decidit tornar-hi, ara ja sense la por que ha fet que no m'hi tornés a inscriure, però si amb un gran respecte. He entrenat bé durant tot l'any i molt bé durant els últims mesos, sacrificant moltes coses per arribar en les condicions més òptimes per tal d'assolir el meu objectiu: arribar a la plaça de Bagà i poder gaudir amb tots els meus que m'estaran esperant o seguint des de casa.

Ara, tan sols queda encarar la cursa com si fos l'últim examen de la carrera i que el portes estudiant tot l'any, saps que el portes bé, però mai saps que passarà ni que et preguntaran.

Així que amb els nervis a flor de pell, unes ganes enormes de sentir la banda sonora de "l'últim mohicà" a la sortida de la plaça de Bagà, d'abraçar-me amb els meus, de cridar, córrer i perquè no dir-ho, plorar, espero amb ànsies aquest dissabte. 

ULTRAPIRINEU 2016