Aquest matí m’he llevat amb la idea que aquesta nit aniria a entrenar uns de canvis de ritme. Era un d’aquells entrenaments intensos que tens marcats al pla i que saps que són clau. Però de seguida he notat que el cos no estava per gaires alegries. Ahir ja em sentia cansat i avui no he millorat gaire.
Per acabar de confirmar-ho, el Coros m'ha enviat una notificació dient-me que la meva VFC nocturna ha sortit reduïda, amb una mitjana de 31 ms, quan el meu rang habitual està entre 38 i 53 ms. Dada clara: el cos no ha recuperat bé aquesta nit.
Per qui no ho conegui, la VFC nocturna (variabilitat de la freqüència cardíaca) mesura la diferència de temps entre batecs mentre dormim. No és que el cor bategui de manera estrictament regular, sinó que hi ha petites variacions entre un batec i el següent. Quan aquestes variacions són altes, és senyal que el sist
ema nerviós està relaxat i recuperant bé. Quan són baixes, com avui en el meu cas, vol dir que el cos està sota estrès o fatiga acumulada i no acaba de recuperar-se del tot.
En el meu cas, la dada no m’ha sorprès. Porto dies amb obres a casa, treballant més hores del compte, i amb la sensació d’anar encadenant dies sense descansar com caldria. Tot suma, i el cos sempre ho acaba dient, d’una manera o altra.
Així que avui he decidit fer el que tocava: descansar. Sé que no fer l'entrenament planificat pot fer la sensació d’estar perdent el fil de la preparació, però cada cop ho tinc més clar: parar a temps també és entrenar.
També, vull ressaltar que cada vegada dono més valor a tenir eines com el Coros, que em permeten posar dades a les sensacions. Si avui només m’hagués deixat portar pel calendari o pel cap, potser hauria fet l’entrenament igual. Però quan veus que el cos no ha recuperat i tens una dada objectiva com la VFC, la decisió és més fàcil.
Entrenar no és només seguir un pla: és interpretar el cos, escoltar-lo i respectar els temps que necessita per tornar a estar al màxim. I avui el cos m’ha parlat clar: avui, descansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada