LA LLOPA, 56KM. PER TANCAR LA TEMPORADA

L'última petjada ha estat a Calella, a la cursa de resistència la Llopa, un recorregut de 56 Km. I 2300 metres de desnivell positiu.

Després de l'ultrapirineu, no tenia masses ganes de fer cap cursa, però l'any passat va agradar-me la Llopa i crec que seria una bona manera de veure la meva progressió durant aquesta temporada on he pogut entrenar amb més regularitat i sobretot més qualitat gràcies al VO2 TEAM.

Dissabte sona el despertador a les 5 del mati, segurament aixecar-se del llit és el moment de les curses més dur mentalment per mi. Una vegada superat aquest obstacle esmorzo un plat d'arrós amb tonyina, em preparo tota la roba i a les 6 surto de casa direcció Calella.

Una vegada arribo a Calella recullo els dorsal, fem una mica de xerrameca entre els corredors per matar els nervis i a les 7:00 puntuals arranquem.

Des de un bon inici tinc clar que em posaré amb el primer grup i aguantaré fins on pugui amb ells. Els primers 10 quilòmetres formem un grup de 7 corredors que ens anem passant i provant continuament. Al arribar la primera baixada tècnica del recorregut, un membre del grup baixa molt fort i s'escapa, cosa que no em preucupa perquè penso que encara és molt aviat per fer una escapada en solitari (va marxar i guanyar). Dos corredors més es queden radera, per tant el grup de 7 es divideix en tres parts.

Juntament amb en Josep Maria Salicrú (guanyador de les dues edicions de la prova) i en Tony anem fent cursa junts mentre ens plou un gran diluvi i anem fent la xerrada. És el quilòmetre 20 i ja estem parlant d'ajudar-nos entre els 3 per tal de que ens surti un bon registre final.

Anem passant avituallaments i ens diuen que anem retallant temps respecte el primer corredor, però sobre el quilòmetre 25-30 ens trobem que algun graciós ha retirat les marques i ens perdem. Ens trobem en una bifurcació i estem 5 minuts ben bons mirant amunt i avall fins que ens trobem a un veï que primer ens diu que és cap a un costat i després cap a l'altre (total, 10 minuts parats). En aquest moment tenim clar que ja no agafarem al primer corredor i ens plantajem la resta del recorregut d'un altre manera.

El ritme que agafem és cada vegada més alt i tot i que pactem arribar els 3 junts a meta a mi m'està costant seguir-los. Tracto de reduïr el temps en cada avituallament per tal de no perdre segons amb ells i funciona. És una carrera molt rodadora i això no s'adequa a mi però com ja he dit, tenia pensat aguantar fins a reventar.

Per tal de no perdre'ls del tot, em salto per complert els dos últims avituallaments, quasi sense aigua i amb els isquios avisant-me que els queda poc enrampar-se ens tornem a agrupar els 3.

Anem arribant als últims quilòmetres, ja al passeig marítim, són molt ràpids, anem a 4:05 min/km del quilòmetre 54 al 56, un infern per mi aquestes alçades. Veiem l'arc de meta, ens agafem de les mans i entrem els 3 junts en segona posició.

Finalment entro a meta amb 5 hores i 45 minuts, millorant 55 minuts la meva marca respecte l'any passat. Una marca inimaginable el mateix matí a primera hora.

Aprofito per donar les gràcies al Josep Maria Salicrú i en Tony per fer de la cursa un camí més fàcil i divertit.

D'esquerra a dreta: Tony, Josep Maria, Marti i jo