Després d’una operació, toca fer una pausa d’un mes. I això costa. Molt. No recordo quan va ser l’última vegada que vaig estar tant de temps sense fer esport. De fet, ni tan sols sé si mai ha passat.
Però, com en tot, cal prendre-s’ho amb calma i filosofia. Quan córrer forma part de la teva vida, parar sembla un contratemps, però també pot ser una oportunitat. Així que avui faig una petita llista amb els pros i contres d’aquesta “parada a boxes”.
Aspectes negatius
• Pèrdua de rendiment → Un mes sense entrenar significa perdre l’estat de forma.
• Dificultat emocional → Córrer és una via d’escapament, i trobar-se sense aquesta estona es nota.
• No fer el que m’apassiona → Veure muntanyes des de lluny no m’agrada tant.
• Increment de l’estrès → L’exercici ajuda a gestionar l’ansietat del dia a dia, i sense ell cal buscar altres estratègies.
• Desconnexió de l’hàbit d’entrenar → Una rutina costosa de construir es pot perdre més ràpid del que sembla.
Aspectes positius
• Descans necessari → El cos es regenera, i és possible que molèsties que arrossegava desapareguin del tot.
• Apreciar el privilegi de córrer → Adonar-me del que significa per mi m’ajuda a valorar-ho encara més.
• Treballar els grans oblidats → Més temps per fer estiraments i propiocepció, que sempre queden en segon pla
Parar no és fàcil, però potser aquest descans forçat té una lliçó amagada. Ens passem la vida corrent (literalment i figuradament) i, de vegades, aturar-se és l’única manera de veure el camí amb perspectiva. Ara toca assumir-ho, aprofitar-ho i, quan arribi el moment, tornar amb més ganes que mai perquè aquest 2025 toca “jarana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada