després de la desconnexió

-
Després d'una setmana passada de desconnexió per la Cerdanya, on no vaig pedalar ni em vaig calçar les sabates de córrer, tornem a la rutina esportiva.

Després d'un bon temps he tornat agafar la bicicleta de muntanya, la veritat és que tenim una relació una mica especial ella i jo, podríem dir-ne que d'amor i odi. Així que ens ho prendrem amb calma i anirem pas a pas, sense córrer massa. 3 dies seguits i un parell per descansar. A veure si ara ens surt bé i no ens enfadem.


 



Però podríem dir que l'entreno de la setmana és el d'ahir, un entreno més mental que no pas físic. Van ser tan sols 15 quilòmetres corrent pel Puigmal i els seus voltants, però molt aprofitats per poder pensar, reflexionar i per arribar a petites conclusions que des de la meva habitació no hagués arribat mai.

Així que cap amunt!





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quan el cos parla: avui descans.

-
Imatge
Aquest matí m’he llevat amb la idea que aquesta nit aniria a entrenar uns de canvis de ritme. Era un d’aquells entrenaments intensos que tens marcats al pla i que saps que són clau. Però de seguida he notat que el cos no estava per gaires alegries. Ahir ja em sentia cansat i avui no he millorat gaire. Per acabar de confirmar-ho, el Coros m'ha enviat una notificació dient-me que la meva VFC nocturna ha sortit reduïda, amb una mitjana de 31 ms, quan el meu rang habitual està entre 38 i 53 ms. Dada clara: el cos no ha recuperat bé aquesta nit. Per qui no ho conegui, la VFC nocturna (variabilitat de la freqüència cardíaca) mesura la diferència de temps entre batecs mentre dormim. No és que el cor bategui de manera estrictament regular, sinó que hi ha petites variacions entre un batec i el següent. Quan aquestes variacions són altes, és senyal que el sist ema nerviós està relaxat i recuperant bé. Quan són baixes, com avui en el meu cas, vol dir que el cos està sota estrès o fatiga acumu...
Llegeix més

Lesionar-se: putada o oportunitat?

-
Fa unes setmanes, després d’un entrenament, vaig notar una molèstia a la planta del peu. La vaig ignorar,  Pensava que, igual que va venir, marxaria. No va marxar. Decideixo afluixar el ritme uns dies. La molèstia continua. Paro del tot. Comença el "run run" al cap. molesta fins i tot al dia a dia, poc, però suficient.  Parlo amb els fisios de confiança. Tot apunta a una possible fascitis plantar. Em recomanen visitar la Marina, de Podologia Premià. No sembla una fascitis.  Sembla una sobrecàrrega de l’abductor hallucis. El coneixies? Jo tampoc. Encara falten proves per confirmar-ho. Però anem al gra. Tu com t’agafes les lesions? Com una injustícia? Com una mala sort? Com un atac directe al teu objectiu? O al teu ego? Pots enfonsar-te. És lícit. Però només uns dies. Després toca decidir. Quan assimilo que no podré córrer durant unes setmanes, canvio el focus. Treballo la força. Cuido l’elasticitat. Recupero la bicicleta. Dormo més. Baixo revolucions. Fa ràbia no poder so...
Llegeix més