Conciliació familiar, feina, entrenaments i amics.

Conciliar els entrenaments amb la família, la feina i la vida social no és fàcil, i cada dia es converteix en un petit trencaclosques. Però aquí estic, buscant espais en les hores del dia per mantenir la forma, gaudir de la muntanya i trobar l'equilibri a la meva vida. Alguns dies, abans que surti el sol ja estic preparat per sortir a córrer, mentre la casa encara està en silenci i el dia tot just comença. Llevar-se a aquestes hores requereix una bona dosi de força de voluntat, però és de les poques maneres d'assegurar-me que puc entrenar sense afectar massa la rutina familiar. A més, és un moment en què tot sembla estar en calma, com si el món s'hagués aturat una estona per deixar-me gaudir de la solitud, la natura i una bona sortida del sol des del Castell de Burriac o la Creu de Montcabrer.

Una altra opció que acostumo a aprofitar per entrenar és el migdia, sobretot els caps de setmana quan en Joan i la Marina fan la seva siesta. No obstant això, he de reconèixer que hi ha dies que es fan difícils. Algunes vegades surto a entrenar a les 22:00, després de la feina. Aquests entrenaments nocturns, que abans gaudia, cada cop se'm fan més durs, especialment ara que comença a fer més fresca. La foscor i el cansament acumulat de tot el dia pesen més que abans, i noto com la motivació baixa al final del dia. Entrenar a aquestes hores ja no és el que era, i em costa més trobar les forces per sortir de casa quan el cos em demana descansar o gaudir d'una estona tranquil·la amb la Marina.

Aquí és on entra en joc el suport incondicional de la Marina. Tinc la sort que ella és molt comprensiva amb mi i m'anima en aquestes bogeries esportives, cosa que em permet mantenir aquest estil de vida. Sense el seu suport, seria molt més complicat encaixar-ho tot. Sé que moltes vegades els meus horaris d'entrenament xoquen amb els moments familiars, i que ella ho entengui és un gran alleujament. Poder comptar amb aquesta comprensió em dona forces per continuar buscant l'equilibri entre la meva passió i la vida familiar.

Crec que, al final, tot es redueix a adaptar-se. Els horaris perfectes no existeixen, així que cal trobar la manera de ser flexible i aprofitar cada moment disponible. Potser no sempre surt tot com estava previst, però el més important és no perdre de vista l'objectiu: gaudir de córrer, de la natura i dels meus espais de pensar sense descuidar els que m'envolten. Conciliar tot això no és senzill, però amb organització, suport familiar i una bona dosi de motivació, es pot aconseguir.