La Burriac Atac és, sense cap mena de dubte, una festa del trail. És una d'aquelles curses que enganxen, un circuit brutal, de nit, i amb un ambient com pocs altres llocs. A més, és la cursa on més cares conegudes et trobes: gent que fa anys que corre i d'altres que potser no corren tant, però que no poden resistir-se al repte i a la diversió d'aquesta cita anual. Aquesta edició tenia un toc especial per mi, ja que participava en la distància de 15 quilòmetres, una de les dues opcions que ofereix la cursa (l'altra és la mitja marató). El recorregut, tot i ser més curt, és exigent: el desnivell es concentra principalment al mig de la cursa, el que fa que la gestió del ritme sigui clau.
Feia mesos que hi estava inscrit, i els entrenaments amb en Rubèn (el míster) anaven bé, però a principis d'estiu un esquinç al turmell va trencar una mica la dinàmica. Aquests darrers mesos els entrenaments van ser força irregulars, i els dies abans de la cursa dubtava de si anar-hi o no. Finalment, després de valorar-ho amb calma, la decisió va ser clara: hi aniria, però amb tranquil·litat, controlant i sense pressions. Uns dies abans, vaig parlar amb en Pep per veure si podia fer la cursa amb ell. Em va comentar que aniria amb l'Eva, la seva dona, que intentava millorar la seva posició de l'any anterior. L'Eva havia quedat segona a la general l'any passat, així que aquest any només podia aspirar a guanyar. Em va semblar un repte emocionant i una molt bona idea unir-me a ells!
El dissabte, a les 20:00, ja estàvem a la plaça de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. L'ambient era fantàstic, amb retrobaments, xerrades i fotos amb amics i coneguts. A les 20:30, ja érem al calaix de sortida, preparats per sortir tan endavant com fos possible. A les 21:00 es va donar el tret de sortida i la cursa va començar ràpidament pels carrers del poble. Tot i que el desnivell no era massa pronunciat al principi, la tendència era de pujada i molts es van escalfar més del compte, sortint a ritmes molt forts. Nosaltres, però, amb l'Eva, vam marcar un ritme controlat des de l'inici, conscients del que vindria més endavant.
Durant el transcurs de la cursa, l'Eva va anar intercanviant la primera i la segona posició amb una altra corredora. El duel era intens i emocionant, però en l'última pujada decisiva, l'Eva va fer un esforç increïble, es va posar primera i ja no va mirar enrere fins a passar la línia de meta a la platja de Cabrera de Mar. La meva tasca durant la cursa va ser simple, però important: juntament amb en Pep, ens avançàvem als avituallaments per tenir-ho tot preparat i assegurar-nos que l'Eva perdés el mínim temps possible. De tant en tant, m'escapava endavant o endarrere per controlar els temps respecte a les altres noies i mantenir-nos informats. Quan les forces de l'Eva minvaven, li donàvem ànims per no perdre el ritme, sabent que cada detall comptava.
Al final, l'objectiu es va assolir amb èxit: el meu turmell va respondre bé, l'Eva va aconseguir la victòria, i tots vam acabar la cursa contents i satisfets. La Burriac Atac ens va deixar un altre record inoblidable. No només és una cursa nocturna amb un recorregut espectacular, sinó que és també una trobada entre amics i apassionats del trail, on l'emoció i l'adrenalina estan garantides.
Dades del meu coros:
- 15,31 quilòmetres
- 1 hora 52 minuts i 43 segons
- Ritme mig de 7,22min/km i 5,41 ritme d'esforç mig
- 167 pulsacions mitjes 182 màximes
- 726 metres +
- Potència mitja de 207W i màxima de 561W
- Temperatura mitja de 25 graus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada