L’última petjada va ser el darrer cap de setmana al
Trail Vallforners, 32 quilòmetres amb 2000+. Arribava amb dubtes, després d’uns
mesos tirant de distàncies curtes sabia que se’m faria un pèl llarga i així va
ser. Una distància que durant els dies anteriors no sabia com encarar-la i
finalment vaig decidir tirar des d’un inici fins a rebentar... i quina
rebentada!!
A les 6:45 em planto a Cànoves, recullo el dorsal i quedem
amb el Sergi Puigmal (2n classificat de la general, un autèntic animal), escalfem,
comentem la jugada i una mica el circuit. Ens col·loquem a la línia de sortida
i quan estem preparats per sortir ens comuniquen un retràs de 5 minuts perquè
una gent simpàtica ha tret les marques en un tram.
A les 7:40 es dóna el tret de sortida i des d’un bon
inici es van fent grups, jo em col·loco darrera del primer grup els primers
quilòemtres, en 7a posició, fins que en el primer tram on la pujada s’inclina
de valent els 4 primers s’escapen. Jo ja sabia que no els podria seguir però
veure’m allà em fa pensar que ens els últims mesos estic millorant molt. Ens
quedem un company i jo mà a mà, anem tirant a ritme, sense ningú a la vista per
davant ni per darrera. Seguim acumulant desnivell a munt fins que al quilòmetre
15 a l’avituallament jo paro a hidratar-me bé perquè fa molta calor i ell
decideix continuar sense parar. Des
d’aquell moment fins al final faria tota la cursa sol. Segueixo pujant agafant
un ritme que jo crec que puc seguir bé, em sento bé i arribo a dalt del Suí en
2 hores i 3 minuts. Comença la baixada i l’encaro amb ganes, torno a parar a
l’avituallament i me’l agafo amb calma, menjo síndria, bec aigua, isotònic i
Coca-Cola. Miro enrere i veig un company que ve i decideixo que ja és hora de
sortir de l’avituallament. Començo a baixar amb força i a l’arribar al
quilòmetre 22 noto que les rampes musculars vindran en breus, després d’una
baixada molt maca i a la vegada tècnica m’he desgastat molt així que tocarà
patir el tram final. Al quilòmetre 23 ve una pujada de 2 quilòmetres infernal,
puja molt i la pateixo, molta calma, mans al genolls i cap a munt. Vaig mirant
enrere però no ve ningú i només penso en que no m’agafin.
Quilòmetre 25, arriba la baixada i agafo un ritme
còmode de 4:30- 5:00 el km, les rampes ja s’han apoderat de mi així que faig i
corro com puc, cada 4 passes mirada enrere “no ve ningú Marc, vas bé!”. Últims
quilòmetres combinant pistes i corriols, gaudint-los, content i satisfet de la
meva cursa, explosió muscular increïble (que m’ho diguin avui dimarts que quasi
no puc ni caminar hahah), de cap genial i un ritme superior al que jo tenia
previst. Un recorregut fantàstic, una organització de 10 que fa que l’any
vinent m’apunti aquest esdeveniment al meu calendari. Seguirem entrenant,
gaudint i corrent fins que les cames aguantin!
Donar les gràcies a l’Eric, el meu entrenador, que des
del febrer que vam començar junts m’està fent millorar notablement i
especialment a la meva parella, qui té la paciència i la comprensió d’entendre
la meva passió i acompanyar-me i recolzar-me cada dia.
Trail Vallforners: 32 quilòmetres
Desnivell positiu: 2000+
Temps: 3 hores 35 minuts
Posició general: 6é
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada