Durant els últims dies he hagut de contestar diverses vegades les mateixes preguntes: Perquè fas aquestes animalades? Quina necessitat en tens de córrer maratons?, Cal córrer 15 hores? Doncs bé, penso que tots i cada un de nosaltres tenim un "algo" que fa que ens moguem i que fa que ens sentim més vius, ens posa contents i fa que rendim més en els altres aspectes de la vida, ja sigui a la feina, amb la teva parella, amb els amics, a casa...
Per mi, sortir a córrer, anar amb bicicleta o estar amb contacte amb la muntanya durant hores, em permet desconnectar o connectar, no ho sé com dir-ho...Em permet rendir més en tots els altres aspectes del meu dia a dia. És un dels engranatges essencials perquè tot rutlli com jo vull, perquè sense això, podríem dir que falta una peça per acabar de completar el trencaclosques de la meva vida.
És aquell moment, en el que em pregunteu "Perquè ho fas?", en el que prenc el 90% de les decisions de la meva vida. És el meu racó de pensar, de fer i desfer. És simplement el meu moment.

Quilòmetre 25 Ultra Cerdanya

Durant l'última petjada, el cas era ben diferent, el motiu era la unió i de demostrar-me a mi i als meus que sóc capaç de fer el que em proposo. Doncs bé, aquest últim objectiu no el vaig assolir, no vaig ser capaç d'acabar la cursa per una lesió. Vaig retirar-me quan duia 50 quilòmetres a les cames.
Però el primer objectiu si, la unió... Quants anys feia que necessitava compartir un cap de setmana amb el meu germà i la família... Sentir-los amb mi, a prop, pendents un dels altres i compartint moments màgics, sense la necessitat d'estar fent re espectacular. Simplement estant junts.

I això, per mi fa que tot tingui sentit, per mi, és la màgia del córrer.

El meu germà Aleix, la meva cunyada Estela i la meva parella Anna