Mitja marató de Cabrerés

L'última petjada ha estat a l'Esquirol (Vic) on feia l'última cursa de la temporada 2015, la Cabrerés. Una temporada on la segona meitat l'he fet amb el club VO2 i que m'ha servit per agafar una bona base per encarar la següent amb més força.

Tenia ganes de fer aquesta distància de 21 quilòmetres, ja que feia molt temps que no en feia cap d'aquestes característiques.

Dissabte arrenquem juntament amb l'Anna, l'Albert i la Neus cap a l'Esquirol, on deixem les motxilles i anem a fer la tarda a Olot on fan una festa de llums i em serveix per distreure'm i no pensar gaire en diumenge.

Diumenge al mati arriba el que més odio de totes les curses, el soroll del despertador a les 6:30. Primer obstacle superat. Esmorzem tranquil·lament, l'Albert i jo ens preparem els dorsals, la roba i encara tenim humor per fer bromes tan aviat.

A les 8:00 puntuals i després d'escoltar el pare d'en Kilian Jornet donant-nos uns "consells" comencem a córrer. Sortim junts els de la mitja marató i els de la marató, així que no sé qui són d'una i quins d'un altre.

Com sempre la gent comença amb uns ritmes brutals, així que decideixo (com últimament) agafar el meu propi ritme i a poc a poc anar intensificant el ritme. Els primers quilòmetres me'ls agafo amb tranquil·litat, corrent a un ritme normal/fort però sense anar apurat en cap moment. Un cop arribo al primer avituallament (km.5) decideixo apretar i juntament amb un altre corredor deixem el grup i marxem els dos. Ell va una mica més fort que jo així que intento seguir-lo fent la goma.

Un cop arribem a la part més alta de la cursa (km.10) ja tot és baixada, a més a més d'haver fet tota la pujada em trobo a les millors suporters, l'Anna i la Neus que em donen els ànims que em calien després d'haver intentat seguir el "payo" que m'apretava durant la pujada.

Així que enfilo el primer tram de baixada amb tranquil·litat, és un tram molt tècnic i no vull fer-me mal així que deixo passar un corredor que anava més fort que jo i vaig fent. Un cop passa aquest tram tècnic la baixada es va tornant més corredora i penso que és el moment de donar-ho tot i si fa falta "morirse en el intento". Em poso a un ritme fort i vaig atrapant corredors, fins al últim avituallament al Km.17. Justament en aquest avituallament em trobo amb el "cabró" que m'havia apretat durant tota la pujada i li declaro la guerra sense dir-li re. Els últims quilòmetres em passen molt ràpid, ja que havia d'anar molt atent de no relliscar, ja que el terreny era de pedra i estava molt humida i no tenia temps ni de pensar en si estava cansat o no.

En 2 hores i 12 minuts entro a meta després de fer els 21 quilòmetres amb 900+. Acabo content per la 10a. Posició però sobretot per fer millor temps del qual em pensava.

Donar les gràcies als meus amics Albert i Neus i sobretot a l'Anna per regalar-me un cap de setmana com aquest. La veritat és que amb amics i la parella al costat tot es fa d'un altra manera.

S'ha de dir que al final em va fotre el pal i el “cabró” em va guanyar.

Amb l'Albert abans de començar la cursa

Un cop acabat de córrer foto amb les millors suporters

Marató de Sant Mateu XTrail

L'última petjada ha estat a la marató de la Sant Mateu X Trail de Premia de Dalt. Una cursa al costat de casa on vaig inscriure'm una setmana abans i per la que no he tingut temps per entrenar.

Porto un parell de mesos sense estrenar volum i fent més entrenaments de sèries, així que tampoc podia esperar la cursa de la meva vida òbviament.

La sortida estava programada per les 7:00 am. A causa de la tempesta elèctrica que hi havia en el moment se'ns diu que sortirem aproximadament 30' més tard i que a causa de la pluja de la nit retallen uns 5 quilòmetres el circuit.

Comença la cursa, aquesta vegada la sortida no la dona la organització, sinó la Mònica (1^a classificada femenina) ja que no tenien microfon. Així que 3, 2, 1 GO!

Decideixo no sortir al ritme dels altres corredors, vull fer la meva cursa a un ritme constant i en tot cas apretar al final.

Els primers quilòmetres són de pujada i ja més o menys ens anavem situant tots on ens tocava, a mi em va costar una bona estona sentir-me còmode, així que decideixo posar-me a radere d'un corredor i limitar-me a seguir-lo.

A partir del quilòmetre 8 començo a sentir bé, i agafo el meu ritme. Un cop arribem a sant mateu la pluja s'intensifica i al baiar per un corriol rellisco i em foto una ostia monumental! Baixo una mica el rime i m'agafen dos corredors. Arribem al segon avituallament junts els tots tres, anem 11^a, 12^a i 13^a posició.

Sortim de l'avituallament i veig que tenen un ritme més ràpid que el meu, així que no em preucupo i els deixo marxar i agafo el meu ritme sent concient del tram que encara queda. Encaro camí direcció a la mútua on tinc als meus, allà fem un bucle de 6 quilòmetres per tornar a veure els meus i encarar la última part de la cursa. En aquest últim tram perdo molt temps ja que és molt rodador i no és el meu fort, així que em concentro per anar el més ràpid possible però sense acabar de forçar la màquina pensant en els quilòmetres finals.

M'agafa el corredor que tenia per radere així que em col·loco en la 14^a posició, de totes maneres no m'hi capfico i segueixo al meu ritme.

Arriba l'últim tram de cursa i torna la pujada forta, on atrapo a un altre corredor, l'adelanto i arriba la última baixada, així que decideixo apretar fort per veure si puc baixar de les 4 hores.

Al final no ho aconsegueixo però hagués firmat fer 13è amb 4 hores i 1 minut.

L'enrucada (Tiana)

L' última petjada ha sido en la Enrucada en Tiana. 13,5 kilómetros de trail.

El día comienza a las 7 de la mañana cuando suena el despertador, me preparo toda la 

indumentaria necesaria para la carrera, zapatillas, ropa ...

 A las 8 de la mañana llego a Tiana, recojo el dorsal y me encuentro con compañeros 

de equipo. Salimos a calentar con el Francesc y Xavier, comentamos un poco cómo 

será el perfil de la carrera y los nervios empiezan a desaparecer.

 3,2,1 SALIDA!

Los corredores salen muy rápido, demasiado rápido para mí, pero intento colocarme 

entre los 10 primeros corredores por qué sé que cuando llegue la subida con más 

pendiente me sentiré más cómodo.

Para mí los Los primeros kilómetros son bastante agónicos en todas las carreras, y en 

esta ocasión también fue así. Al principio de la carrera tengo las pulsaciones disparadas 

y el gustito de sangre en la boca, pero una vez llego al primer avituallamiento, como algo, un
trozo de platano y melón y me sienta muy bien. Empiezo a encontrarme bien y a poder 

apretar el ritmo de verdad.

Avanzo a dos corredores en el último tramo de subida y otro en la última bajada 

(con caída incluida) Me coloco en la 8ª posición e intento apretar un poco más para dejar 

atrás a mi perseguidor. Llego a meta con la sensación de haber hecho una buena carrera 

en mi debut con los VO2 y con una octava posición el la general.

Ahora toca seguir entrenando y apretado para el objetivo del mes de octubre.

Subida km. 5 de carrera

Entrenamientos de cara a la próxima carrera

Empezamos una nueva semana de entrenamientos mientras acabo de disfrutar de las vacaciones.

Durante las dos semanas anteriores he acumulado 105 kilómetros corriendo por la montaña, alternando entrenamientos con ritmos continuos con otros con cambios de ritmo y unos buenos entrenamientos con la bicicleta de carretera.
 

Esta semana, en cambio reducimos kilómetros y añadimos entrenamientos con cambios de ritmo en terrenos más llanos para ganar velocidad, y así encarar la proxima carrera, la Enrucada, en Tiana. Una carrera corta, de tan sólo 13 kilómetros y 1140 metros de desnivel acumulado y que me servirá como un buen entrenamiento de calidad.

Así que seguimos sumando kilómetros, mejorando ritmos y sobre todo con muchas ganas de seguir corriendo.

Entrenamiento con cambios de rimto en subida

------------------------------------------------------------------------------------





Comencem una nova setmana d'entrenaments mentre acabo de gaudir de les vacances.

Durant les dues setmanes anteriors he acumulat 105 quilòmetres corrent per la muntanya, alternant entrenaments amb ritmes continus amb altres amb canvis de ritme i uns bons entrenaments amb la bicicleta de carretera.


Aquesta setmana, en canvi reduïm quilòmetres i afegim entrenaments amb canvis de ritme, en terrenys més plans per guanyar velocitat, per tal d'encarar la propera cursa, l' Enrucada, a Tiana. Una cursa curta, de tan sols 13 quilòmetres i 1140 metres de desnivell acumulat i que em servirà com un bon entrenament de qualitat.

Així que seguim sumant quilòmetres, millorant ritmes i sobretot amb moltes ganes de seguir corrent.

Más calidad y menos cantidad

Entrenamientos no tan sólo de cantidad sino también de calidad. Esta es la principal diferencia que introduzco en mis entrenamientos desde hace aproximadamente un mes.

Para mí ir a entrenar siempre ha sido coger, calzarme los zapatos de correr y tirar hacia la montaña a hacer una salida sin objetivos en la sesión, bien, quizás el objetivo era hacer 20 kilómetros o 30 sin cambios de ritmo.

Ahora, esto cambia, visto que a partir de septiembre me tendré que pelear con el horario para encontrar horas para entrenar, he decidido cambiar mi metodología de entrenamiento. Menos cantidad y más calidad, esto si, gracias al hecho que me he sumado a la familia de los VO2, un equipo con sección de triatlón y de trail, donde nos llevan por el buen camino y nos guían en todos los entrenamientos.

Más calidad y menos cantidad.


-----------------------------------------------------------------------------------

Entrenaments no tan sols de quantitat sinó també de qualitat. Aquesta és la principal diferència que introdueixo en els meus entrenaments des de fa aproximadament un mes.

Per mi anar a entrenar sempre ha estat agafar, calçar-me les sabates de córrer i tirar cap a la muntanya a fer una sortida sense objectius entremig, bé, potser l'objectiu era fer 20 quilòmetres o 30 sense canvis de ritme.

Ara, això canvia, vist que a partir de setembre m'hauré de barallar amb l'horari per trobar hores per entrenar, he decidit canviar la meva metodologia d'entrenament. Menys quantitat i més qualitat, això si, gràcies al fet que m' he sumat a la família dels VO2, un equip amb secció de triatló i de trail, on ens porten pel bon camí i ens guien en tots els entrenaments.


Més qualitat i menys quantitat.

Entrenamiento en las pistas de atltismo

després de la desconnexió

Després d'una setmana passada de desconnexió per la Cerdanya, on no vaig pedalar ni em vaig calçar les sabates de córrer, tornem a la rutina esportiva.

Després d'un bon temps he tornat agafar la bicicleta de muntanya, la veritat és que tenim una relació una mica especial ella i jo, podríem dir-ne que d'amor i odi. Així que ens ho prendrem amb calma i anirem pas a pas, sense córrer massa. 3 dies seguits i un parell per descansar. A veure si ara ens surt bé i no ens enfadem.

 

Però podríem dir que l'entreno de la setmana és el d'ahir, un entreno més mental que no pas físic. Van ser tan sols 15 quilòmetres corrent pel Puigmal i els seus voltants, però molt aprofitats per poder pensar, reflexionar i per arribar a petites conclusions que des de la meva habitació no hagués arribat mai.

Així que cap amunt!

Andorra Outdoor Games

L'última petjada ha estat als Andorra outdoor games. Una gran festa de l'esport de muntanya, amb una gran organització i un bon ventall de disciplines a les quals podies participar. Triatló, Duatló, Trail, Crono-escalada i BTT.
Jo vaig decantar-me pel Trail, últimament només estic corrent així que era el més lògic. Hi havia dues distàncies, una de 16 i l' altre de 23 quilòmetres. La curta molt pistera i rodadora, en canvi, la llarga era molt tècnica i amb un gran desnivell.

Va començar el compte enrere, 5, 4, 3, 2, 1.. JA!

Els corredors van sortir molt ràpid, des de l'inici els primers van posar un ritme fort i que jo no podia seguir. No les tenia totes amb mi, no em notava bé, tenia molt malestar al pit, segurament va ser l'alçada que em va jugar una mala passada. Al quilòmetre 2 vaig haver de parar, no podia córrer, vaig estirar-me a terra i només veia gent que em passava. Finalment vaig vomitar, en aquell moment l'única cosa que em passava pel cap era arribar a meta a un ritme molt tranquil tot gaudint del paisatge. I així va ser, caminant a les pujades i corren a les baixades vaig arribar a meta.

El recorregut em va decebre una mica, m' imaginava que passaria per corriols i que tindríem unes vistes espectaculars, però no. Tot el tram va transcórrer per una pista forestal ample.

Els Andorra outdoor games els repetiré segur, tinc una espineta clavada i l'any vinent l'hauré de treure. Mai aspiro guanyar cap cursa, però si acabar-la amb bones sensacions, estar satisfet del que has fet. I dissabte no va ser així. Al final 22é. De la classificació general.

Ara toquen dues setmanes de relaxació pel cos, menys entrenaments i més distracció. Vacances!

Benvinguts a l' última petjada

Fa temps que em volta pel cap obrir un blog. Un espai on poder escriure les meves "aventurilles", les meves cròniques de curses, excursions o simplement reflexions.

Em dic Marc Tarrés, tinc 24 anys i des de sempre sóc un apassionat de l'esport, en general m'agraden tots i n'he practicat molts, des de futbol, judo i karate fins ara a la BTT i sobretot el Trail running.

Córrer m' apassiona, tinc la sensació de desconnectar de la realitat, d'evadir-me de l'estrés que em pot provocar el dia a dia. És el meu moment de pensar, reflexionar i moltes vegades de prendre decisions.

Així que benvinguts i benvingudes aquest petit espai, on podreu trobar on he fet la meva última petjada.