Parada obligatòria: el difícil art de no entrenar

Després d’una operació, toca fer una pausa d’un mes. I això costa. Molt. No recordo quan va ser l’última vegada que vaig estar tant de temps sense fer esport. De fet, ni tan sols sé si mai ha passat.

Però, com en tot, cal prendre-s’ho amb calma i filosofia. Quan córrer forma part de la teva vida, parar sembla un contratemps, però també pot ser una oportunitat. Així que avui faig una petita llista amb els pros i contres d’aquesta “parada a boxes”.

Aspectes negatius

• Pèrdua de rendiment → Un mes sense entrenar significa perdre l’estat de forma.

• Dificultat emocional → Córrer és una via d’escapament, i trobar-se sense aquesta estona es nota.

• No fer el que m’apassiona → Veure muntanyes des de lluny no m’agrada tant.

• Increment de l’estrès → L’exercici ajuda a gestionar l’ansietat del dia a dia, i sense ell cal buscar altres estratègies.

• Desconnexió de l’hàbit d’entrenar → Una rutina costosa de construir es pot perdre més ràpid del que sembla.

Aspectes positius

• Descans necessari → El cos es regenera, i és possible que molèsties que arrossegava desapareguin del tot.

• Apreciar el privilegi de córrer → Adonar-me del que significa per mi m’ajuda a valorar-ho encara més.

• Treballar els grans oblidats → Més temps per fer estiraments i propiocepció, que sempre queden en segon pla

Parar no és fàcil, però potser aquest descans forçat té una lliçó amagada. Ens passem la vida corrent (literalment i figuradament) i, de vegades, aturar-se és l’única manera de veure el camí amb perspectiva. Ara toca assumir-ho, aprofitar-ho i, quan arribi el moment, tornar amb més ganes que mai perquè aquest 2025 toca “jarana”.

Fer de llebre a una cursa: una experiència que m’omple

Aquest cap de setmana passat vaig participar a la Sant Mateu Xtrail, un recorregut de 15 km i 900 m+, que coincidia perfectament amb l’entrenament que tenia programat pel míster. Però no vaig córrer per mi mateix; vaig acompanyar l’Eva, tal com havia fet en altres ocasions amb amics i companys.

Fa temps que em vaig adonar que viure una cursa des d’aquesta perspectiva, com a acompanyant, m’aporta una sensació de plenitud difícil de comparar. A la Burriac Atac del setembre passat ja vaig fer un paper similar, i en el passat també havia acompanyat l’Anna Carné i en Ricard Torres a curses com la Vilatrail. Aquest tipus d’experiències m’allunyen de l’egoisme que sovint pot generar un esport tan individualista com córrer i em connecten amb el valor de compartir.

Quan faig d’acompanyant, o llebre, no penso en mi mateix. Estic pendent dels avituallaments, de marcar la traça en una baixada complicada, d’assegurar un ritme constant, de donar ànims quan cal i fins i tot d’avisar si hi ha branques o salts. I si es pot, fins intot fer una foto. Tot això permet que la persona a qui acompanyo es pugui centrar únicament en córrer i connectar amb les seves sensacions. Ajudar-los a viure una cursa més fàcil i positiva és, per a mi, una experiència brutal.

En curses d’asfalt, la figura de la llebre és ben coneguda i valorada. Però, i al trail? Per què no incorporar aquest rol d’una manera més formal o habitual? Per a mi, fer de llebre en el trail no només és viable, sinó que aporta un component únic d’humanitat i solidaritat en un entorn que ja de per si és dur i exigent.

És una experiència que recomano a qualsevol corredor o corredora que vulgui viure el trail running des d’una perspectiva diferent. Al final, el que queda no són els temps ni els resultats, sinó els moments compartits i la satisfacció d’haver estat part del camí d’algú altre cap als seus objectius.

Calendari 2025

Amb l'arribada del nou any, vull compartir quines seran les curses que faré aquest 2025. Seguint amb els consells del Carlos Mantero, on a la seva newsletter recentment parlava de classificar les curses segons prioritat. Primer amb la lletra "A", aquells objectius prioritaris, passant per "B", com a curses importants, però no prioritaris i "C", com a curses enfocades a entrenaments competitius o esdeveniments que es vol participar sense fixar-se en el resultat.

Seguint aquesta regla, he planificat el meu 2025 de la següent manera.

Març: Marató de Barcelona (C)

Abril: Backyard Trail Argentona (B)

Juny: UTMB Andorra 50km (A)

Setembre: Xtrail Marató Pedraforca (A)

Novembre: Marató del Montseny (A)