Conciliació familiar, feina, entrenaments i amics.

Conciliar els entrenaments amb la família, la feina i la vida social no és fàcil, i cada dia es converteix en un petit trencaclosques. Però aquí estic, buscant espais en les hores del dia per mantenir la forma, gaudir de la muntanya i trobar l'equilibri a la meva vida. Alguns dies, abans que surti el sol ja estic preparat per sortir a córrer, mentre la casa encara està en silenci i el dia tot just comença. Llevar-se a aquestes hores requereix una bona dosi de força de voluntat, però és de les poques maneres d'assegurar-me que puc entrenar sense afectar massa la rutina familiar. A més, és un moment en què tot sembla estar en calma, com si el món s'hagués aturat una estona per deixar-me gaudir de la solitud, la natura i una bona sortida del sol des del Castell de Burriac o la Creu de Montcabrer.

Una altra opció que acostumo a aprofitar per entrenar és el migdia, sobretot els caps de setmana quan en Joan i la Marina fan la seva siesta. No obstant això, he de reconèixer que hi ha dies que es fan difícils. Algunes vegades surto a entrenar a les 22:00, després de la feina. Aquests entrenaments nocturns, que abans gaudia, cada cop se'm fan més durs, especialment ara que comença a fer més fresca. La foscor i el cansament acumulat de tot el dia pesen més que abans, i noto com la motivació baixa al final del dia. Entrenar a aquestes hores ja no és el que era, i em costa més trobar les forces per sortir de casa quan el cos em demana descansar o gaudir d'una estona tranquil·la amb la Marina.

Aquí és on entra en joc el suport incondicional de la Marina. Tinc la sort que ella és molt comprensiva amb mi i m'anima en aquestes bogeries esportives, cosa que em permet mantenir aquest estil de vida. Sense el seu suport, seria molt més complicat encaixar-ho tot. Sé que moltes vegades els meus horaris d'entrenament xoquen amb els moments familiars, i que ella ho entengui és un gran alleujament. Poder comptar amb aquesta comprensió em dona forces per continuar buscant l'equilibri entre la meva passió i la vida familiar.

Crec que, al final, tot es redueix a adaptar-se. Els horaris perfectes no existeixen, així que cal trobar la manera de ser flexible i aprofitar cada moment disponible. Potser no sempre surt tot com estava previst, però el més important és no perdre de vista l'objectiu: gaudir de córrer, de la natura i dels meus espais de pensar sense descuidar els que m'envolten. Conciliar tot això no és senzill, però amb organització, suport familiar i una bona dosi de motivació, es pot aconseguir.

La màgia dels Pirineus: Per què córrer l'Ultra Pirineu?

El meu primer contacte amb aquesta mítica cursa va ser gairebé per accident. Era l'any 2012, quan, sense gaire preparació ni planificació, vaig acabar participant en la famosa Cavalls del Vent, l'antic nom de l'Ultra Pirineu. Eren 85 quilòmetres amb quasi 5000 metres de desnivell positiu. Tot va començar amb el meu amic Carlos Baselga, que, en un moment de motivació (o potser impuls), va inscriure's i, setmanes abans de la cursa, va decidir no participar-hi, cedint-me el dorsal.

Molts recordareu aquella edició com una fita, marcada per una forta tempesta que va sorprendre a tots, amb una baixada sobtada de temperatures que va forçar a molts corredors, incloent-m'hi a mi, a abandonar la cursa. Va ser una experiència dura, però la llavor del repte ja estava plantada.

L'any 2016 vaig decidir tornar-hi, aquesta vegada amb més preparació, però encara no la suficient. Tot i haver avançat fins al quilòmetre 85, a 25 del final, vaig haver de retirar-me. Aquest nou intent fallit no va fer més que incrementar la meva determinació.

Va ser el 2018 quan, finalment, vaig travessar la línia de meta. Va ser un dia ple d'alts i baixos, però gràcies al suport incondicional dels meus amics i família, que m'acompanyaven en aquest repte tant personal com esportiu, vaig poder assolir el meu objectiu. Havia somiat amb aquell moment durant anys.

El 2023, sense estar realment preparat, vaig tornar a intentar-ho, però el resultat va ser clar: vaig haver de plegar abans d'hora. No estava en les condicions adequades, però no podia evitar el desig de ser part d'aquesta cursa, que per mi representa molt més que una simple competició.

L'Ultra Pirineu ha estat una constant en el meu camí dins el món del trail running. L'entorn màgic dels Pirineus, el recorregut exigent, l'ambient vibrant i l'immens repte personal que suposa preparar-se per aquesta cursa m'han captivat any rere any. És una experiència que em toca profundament i que em motiva a tornar-hi, independentment del resultat.

Aquest 2024 no participaré en la modalitat Ultra, sinó en la mitja marató, 21 quilòmetres amb 1200 metres de desnivell positiu. Tot i que sé que no estic preparat per fer més quilòmetres aquest any, no puc ni vull perdre'm l'ambient d'aquesta gran festa del trail running. El repte és diferent, però l'emoció i la connexió amb la cursa continuen sent les mateixes.

Cavalls del Vent 2012

Ultra Pirineu 2016

Ultra Pirineu 2018

Ultra Pirineu 2018

BURRIAC ATAC 2024

 La Burriac Atac és, sense cap mena de dubte, una festa del trail. És una d'aquelles curses que enganxen, un circuit brutal, de nit, i amb un ambient com pocs altres llocs. A més, és la cursa on més cares conegudes et trobes: gent que fa anys que corre i d'altres que potser no corren tant, però que no poden resistir-se al repte i a la diversió d'aquesta cita anual. Aquesta edició tenia un toc especial per mi, ja que participava en la distància de 15 quilòmetres, una de les dues opcions que ofereix la cursa (l'altra és la mitja marató). El recorregut, tot i ser més curt, és exigent: el desnivell es concentra principalment al mig de la cursa, el que fa que la gestió del ritme sigui clau.

Feia mesos que hi estava inscrit, i els entrenaments amb en Rubèn (el míster) anaven bé, però a principis d'estiu un esquinç al turmell va trencar una mica la dinàmica. Aquests darrers mesos els entrenaments van ser força irregulars, i els dies abans de la cursa dubtava de si anar-hi o no. Finalment, després de valorar-ho amb calma, la decisió va ser clara: hi aniria, però amb tranquil·litat, controlant i sense pressions. Uns dies abans, vaig parlar amb en Pep per veure si podia fer la cursa amb ell. Em va comentar que aniria amb l'Eva, la seva dona, que intentava millorar la seva posició de l'any anterior. L'Eva havia quedat segona a la general l'any passat, així que aquest any només podia aspirar a guanyar. Em va semblar un repte emocionant i una molt bona idea unir-me a ells!

El dissabte, a les 20:00, ja estàvem a la plaça de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. L'ambient era fantàstic, amb retrobaments, xerrades i fotos amb amics i coneguts. A les 20:30, ja érem al calaix de sortida, preparats per sortir tan endavant com fos possible. A les 21:00 es va donar el tret de sortida i la cursa va començar ràpidament pels carrers del poble. Tot i que el desnivell no era massa pronunciat al principi, la tendència era de pujada i molts es van escalfar més del compte, sortint a ritmes molt forts. Nosaltres, però, amb l'Eva, vam marcar un ritme controlat des de l'inici, conscients del que vindria més endavant.

Durant el transcurs de la cursa, l'Eva va anar intercanviant la primera i la segona posició amb una altra corredora. El duel era intens i emocionant, però en l'última pujada decisiva, l'Eva va fer un esforç increïble, es va posar primera i ja no va mirar enrere fins a passar la línia de meta a la platja de Cabrera de Mar. La meva tasca durant la cursa va ser simple, però important: juntament amb en Pep, ens avançàvem als avituallaments per tenir-ho tot preparat i assegurar-nos que l'Eva perdés el mínim temps possible. De tant en tant, m'escapava endavant o endarrere per controlar els temps respecte a les altres noies i mantenir-nos informats. Quan les forces de l'Eva minvaven, li donàvem ànims per no perdre el ritme, sabent que cada detall comptava.

Al final, l'objectiu es va assolir amb èxit: el meu turmell va respondre bé, l'Eva va aconseguir la victòria, i tots vam acabar la cursa contents i satisfets. La Burriac Atac ens va deixar un altre record inoblidable. No només és una cursa nocturna amb un recorregut espectacular, sinó que és també una trobada entre amics i apassionats del trail, on l'emoció i l'adrenalina estan garantides.

Dades del meu coros:

• 15,31 quilòmetres
• 1 hora 52 minuts i 43 segons
• Ritme mig de 7,22min/km i 5,41 ritme d'esforç mig
• 167 pulsacions mitjes 182 màximes
• 726 metres +
• Potència mitja de 207W i màxima de 561W
• Temperatura mitja de 25 graus.