El 2024 arriba al seu final, i és el moment perfecte per aturar-se, reflexionar i fer balanç sobre com ha anat l’any. Personalment, l'únic objectiu que tenia era reconnectar amb i a la muntanya, tornar a gaudir dels entrenaments amb il·lusió i recuperar aquella rutina que tan bé em fa sentir i m'ajuda a mantenir l'equilibri en tots els aspectes de la meva vida. Però aconseguir-ho no ha estat fàcil. Entrenar a deshores, renunciar a les migdiades "sagrades" dels caps de setmana i fer malabars amb la família han convertit aquest objectiu, que anys enrere semblava senzill, en tot un repte.
Per al 2025, vull anar un pas més enllà, una vegada recuperades les ganes i la il·lusió, vull enfocar-me al rendiment (dins de les meves possibilitats), establint objectius més ambiciosos i motivadors i treure rendiment de mi mateix. Amb l'ajuda del meu entrenador, Rubèn Bona, hem i continuarem treballant junts per ajustar i encabir els entrenaments a la meva rutina diària i recuperar les bones sensacions de fa temps.
Però ara, és un bon moment per pensar com ha anat l'any.
Curses 2024
Al febrer, vaig participar a la Mitja Marató d'Asfalt de Granollers. Després de fer un temps d'1:27:10 el 2023, aquest any vaig aconseguir millorar fins ales 1:24:59. Una progressió que, tot i ser positiva, encara deixa marge per continuar millorant.
Al març, vaig repetir la Cursa de Camí dels Ibers (13,2 km i 600 m+), amb un temps d'1:13. Tot i que les sensacions no van ser les millors, córrer per on passo hores entrenant sempre fa donar un plus més i m'ho vaig passar genial.
A l'abril va ser el torn de la Cursa de Vallforners: 30 km i 1.800 m+ de desnivell positiu, que vaig completar en 4 hores exactes. Aquest va ser un moment clau per a mi, el punt d'inflexió en què vaig decidir que necessitava l'ajuda d'un professional per seguir avançant. Vaig contactar amb Rubèn i, poc després, vam començar a treballar junts per seguir millorant. Des d'aquell moment, vaig dedicar-me a entrenar amb més estructura i seny.
A principis d'estiu, entrenant em vaig fer un esquinç de turmell, que avui dia encara arrossego. Aquest, m'ha estat condicionant tota la resta de temporada, així que ara tocarà reforçar-lo per arribar al màxim al 2025.
Al setembre, tenia pensat participar a la Burriac Atac, però el turmell encara no estava al 100% i no em sentia prou segur per competir a tope. En comptes de renunciar, vaig viure una de les experiències més memorables de la temporada. Vaig acompanyar amb en Pep a l'Eva, per ajudar-la a guanyar la cursa de 16 quilòmetres. Aquesta nit va ser, sens dubte, una de les més especials de l'any, plena d'emoció, energia positiva i companyerisme.
A l'octubre va ser el torn de la Mitja Pirineu. La cursa va començar bé, amb una pujada controlada, però al començar a baixar, les cames em van fallar. Tot i no aconseguir el temps desitjat, el cap de setmana va ser tan especial, amb la família i els amics, que va eclipsar qualsevol cronòmetre. Al novembre, vaig afrontar la Burriac Xtrem. Tot anava bé fins al quilòmetre 9, quan una nova torçada de turmell em va deixar fora de la competició mentre anava vuitè. Va ser una pena, però estic satisfet de com estava gestionant l'energia fins aquell moment. Finalment, al desembre, em vaig inscriure a la Neorural, una cursa que feia temps que volia fer. Sense entrenament específic, la vaig patir, però també la vaig gaudir des del primer fins al darrer moment pel recorregut salvatge i espectacular que ofereix.
He acabat l'any content, sent conscient que he fet bé i què no. L'any 2025 està passat la cantonada, així que toca posar-se les piles i encarar-lo amb moltes ganes!