LA LLOPA

L’última petjada ha estat a la Marxa de resistència de la Llopa, en la meva tercera participació (2015, 2016 i 2019) en la que sempre és el mateix recorregut i també la més ràpida per mi.

A les 7 del matí es dóna el tret de sortida al passeig marítim de Calella, es fan uns primers 3-4 quilòmetres d’aproximació cap a la muntanya i jo em col·loco juntament amb un company (Francesc) en segona i tercera posició. Arriben les primeres pujades i agafem al primer corredor i just en aquell moment decideixo fer un canvi de ritme, amb la sort de que els deixo enrere. Passo el primer control, el primer avituallament i en el quilòmetre 15 em trobo amb la primera problemàtica, ARRIBO A LA BIFURCACIÓ DE DOS CAMINS QUE ESTAN MARCATS A LA DRETA I ESQUERRE I NO HI HA NINGÚ DE LA ORGANITZACIÓ. Truco a al director de la carrera i ens explica que els del punt de control encara no han arribat, però que haig d’anar a l’esquerre... (primers 5 minuts perduts). Torno agafar un ritme més fort del que tenia plantejat ja què em preocupa el fet de que els que em perseguien em retallessin temps i el meu esforç quedés en va... Corriols en pujada, molt trencats degut a les pluges dels últims dies fins arribar a l’avituallament del quilòmetre 22, on trobo el 2n.classificat davant meu... (també es va perdre i va fer un tram més curt). Ens ajuntem i fem uns quilòmetres junts, en aquest moment anem dient que hi ha molt poques marques fins que en deixem de veure’n i hem de tornar a trucar a l’organització (15 minuts perduts). Tornem a recuperar el track i m’escapo del meu company i a partir d’aquest moment faig la cursa tot sol... Ja no tinc els temps controlats així que tiro per sensacions, és un constant d’anar alerta de no perdre’m i en el 50 em torno a perdre... al recuperar altre vegada el track, passo pel darrer pas de control i em comenten que sóc el primer (una alegria vist que m’havia perdut 3 vegades).

La sorpresa ve quan entro a meta pensant que era el primer i em diuen sóc el tercer, però els dos companys també s’havien perdut i no havien passat per l’últim pas de control.

Així que em donen a mi com a guanyador!

BURRIAC ATAC

L’última petjada va ser a la Burriac Atac, la cursa de casa. Arribava bé, els entrenaments ben fets, el recorregut aprés i amb moltes ganes.

A les 19:00 em planto a Vilassar de Mar i em vaig trobant amb amics amb els que anem fent la xerrada per anar passant els nervis. Poc a poc es va aproximant l’hora de la sortida, així que ans anem preparant i fem cua per entrar al carrer estret des d’on s’inicia la cursa. L’ambient que s’hi respira es brutal, timbalers, els diables fent foc i tota la gent de Vilassar animant... Brutal!

A les 21:00 es dóna el tret de sortida, surto tranquil (o això penso jo, 3:40 min/km) ja què els primers quilòmetres has de guardar forces. Intento anar buscant alguna referència coneguda per tal de seguir-los, els trobo i m’enganxo a ells. L’objectiu principal és estar per sota de les dues hores, però dins meu, baixant de 2:02 ja estaria content. Pugem per l’avinguda principal de Vilassar, passem per darrera del club de tennis Cabrils i enganxem la primera pujada forta del recorregut. En aquest moment deixo enrere els corredors que tenia com a referència per baixar de les dues hores i vaig fent la meva... Baixem al poble de Cabrera (ambient espectacular) i pugem cap al cementiri per ja agafar la muntanya.

A partir d’aquest moment començava la festa, 12 quilòmetres amb 900m+. Em trobo àgil i les pujades les faig pràcticament totes corrent, em canten que vaig el 16. Pugem fins el turó dels oriols on enganxo amb el grup que tenia davant, em quedo darrere d’ells per agafar aire i els passo abans de pujar la temuda “marques blaves”. Arribo a dalt del castell més ràpid del que jo em pensava, amb molta motivació degut a l’ambientàs que hi ha i la gent coneguda que està animant... baixem per les cordes, agafem els “ui ui uis” direcció cirers. A les baixades m’avança tothom que vaig passant jo a les pujades, tinc un peu que fa mesos que em molesta i no tinc confiança per baixar més ràpid... Pujo el turó dels cirers i baixem pel “Rocà” fins a la font picant, on comença l’última pujada forta fins a les antenes de Montcabrer... Torno anar en 13 posició, miro el rellotge i veig factible baixar de les dues hores, així que me’n oblido de qui em passa i em centro amb la meva cursa... Segueixo patint a les baixades, tinc alguna rampa que marxa ràpid però vaig fent.. Arribo al Pla de l’Avellà on arribo amb una pàjara bona, veig que puc baixar bé de les dues hores i ja encaro l’últim tram de la platja per entrar a meta 1 hora 57 minuts després..!

1:57:31

18 posició general

19,5km- 970m+

Cursa dels poblats ibèrics

Després d’unes setmanes amb una càrrega important d’entrenaments de qualitat, arribava a la cursa dels poblats ibèrics de Cerdanyola del Vallès amb l’energia justa.

Arribava aviat a Cerdanyola, recullo el dorsal i amb tranquil·litat me’l poso a la samarreta, deixo les 4 coses al cotxe i surto a escalfar lo just. Passo el control de xip i em poso a primera fila. Parlem amb algun company de fatigues amb el que ja he coincidit en anteriors curses i d’aquesta manera fem passar l’estona pel retràs que hi ha a la sortida.

A les 8:45 donen la sortida, el primer quilòmetre és pla, agafant un passeig que es condueix a l’inici dels corriols. Sortida boixa, fent el primer quilòmetre per sota de 3:30 min/km i on ràpidament trenquem el grup els 4 primers. A la que iniciem la pujada ja me’n adono que les meves cames no tenen el seu dia, així que decideixo afluixar el ritme i esperar al 5é classificat, que tot i no anar al mateix ritme que podia anar jo vaig amb ell per no fer la cursa tot sol.

El recorregut de la cursa és maco però no m’agrada haver de fer dues voltes al mateix circuit, cosa que provoca certs taps als corriols.

Al quilòmetre 10, el 5é classificat aprofita l’última pujada per donar-ho tot i deixar-me enrere, no el segueixo per tenir força per fer l’última exprimida en la darrera baixada. Dit i fet, el perdo pujant però el torno a agafar baixant i el deixo enrere. Finalment entro a meta en 4a. Posició, un bon resultat però unes sensacions dolentes.

Posició general: 4rt.

Quilòmetres: 16,3.

Desnivell positiu: 580m.

Temps: 1hora 23 minuts.

Pulsacions mitjes: 171. (òptim seria de 175 en amunt).