L'última
petjada ha estat a Calella, a la cursa de resistència la Llopa, un
recorregut de 56 Km. I 2300 metres de desnivell positiu.
Després
de l'ultrapirineu, no tenia masses ganes de fer cap cursa, però
l'any passat va agradar-me la Llopa i crec que seria una bona manera
de veure la meva progressió durant aquesta temporada on he pogut
entrenar amb més regularitat i sobretot més qualitat gràcies al
VO2 TEAM.
Dissabte
sona el despertador a les 5 del mati, segurament aixecar-se del llit
és el moment de les curses més dur mentalment per mi. Una vegada
superat aquest obstacle esmorzo un plat d'arrós amb tonyina, em
preparo tota la roba i a les 6 surto de casa direcció Calella.
Una
vegada arribo a Calella recullo els dorsal, fem una mica de xerrameca
entre els corredors per matar els nervis i a les 7:00 puntuals
arranquem.
Des
de un bon inici tinc clar que em posaré amb el primer grup i
aguantaré fins on pugui amb ells. Els primers 10 quilòmetres formem
un grup de 7 corredors que ens anem passant i provant continuament.
Al arribar la primera baixada tècnica del recorregut, un membre del
grup baixa molt fort i s'escapa, cosa que no em preucupa perquè
penso que encara és molt aviat per fer una escapada en solitari (va
marxar i guanyar). Dos corredors més es queden radera, per tant el
grup de 7 es divideix en tres parts.
Juntament
amb en Josep Maria Salicrú (guanyador de les dues edicions de la
prova) i en Tony anem fent cursa junts mentre ens plou un gran diluvi
i anem fent la xerrada. És el quilòmetre 20 i ja estem parlant
d'ajudar-nos entre els 3 per tal de que ens surti un bon registre
final.
Anem
passant avituallaments i ens diuen que anem retallant temps respecte
el primer corredor, però sobre el quilòmetre 25-30 ens trobem que
algun graciós ha retirat les marques i ens perdem. Ens trobem en una
bifurcació i estem 5 minuts ben bons mirant amunt i avall fins que
ens trobem a un veï que primer ens diu que és cap a un costat i
després cap a l'altre (total, 10 minuts parats). En aquest moment
tenim clar que ja no agafarem al primer corredor i ens plantajem la
resta del recorregut d'un altre manera.
El
ritme que agafem és cada vegada més alt i tot i que pactem arribar
els 3 junts a meta a mi m'està costant seguir-los. Tracto de reduïr
el temps en cada avituallament per tal de no perdre segons amb ells i
funciona. És una carrera molt rodadora i això no s'adequa a mi però
com ja he dit, tenia pensat aguantar fins a reventar.
Per
tal de no perdre'ls del tot, em salto per complert els dos últims
avituallaments, quasi sense aigua i amb els isquios avisant-me que
els queda poc enrampar-se ens tornem a agrupar els 3.
Anem
arribant als últims quilòmetres, ja al passeig marítim, són molt
ràpids, anem a 4:05 min/km del quilòmetre 54 al 56, un infern per
mi aquestes alçades. Veiem l'arc de meta, ens agafem de les mans i
entrem els 3 junts en segona posició.
Finalment
entro a meta amb 5 hores i 45 minuts, millorant 55 minuts la meva
marca respecte l'any passat. Una marca inimaginable el mateix matí a
primera hora.
Aprofito
per donar les gràcies al Josep Maria Salicrú i en Tony per fer de
la cursa un camí més fàcil i divertit.
 |
| D'esquerra a dreta: Tony, Josep Maria, Marti i jo |