TRADUCTOR

divendres, 1 de novembre del 2019

LA LLOPA


L’última petjada ha estat a la Marxa de resistència de la Llopa, en la meva tercera participació (2015, 2016 i 2019) en la que sempre és el mateix recorregut i també la més ràpida per mi.

A les 7 del matí es dóna el tret de sortida al passeig marítim de Calella, es fan uns primers 3-4 quilòmetres d’aproximació cap a la muntanya i jo em col·loco juntament amb un company (Francesc) en segona i tercera posició. Arriben les primeres pujades i agafem al primer corredor i just en aquell moment decideixo fer un canvi de ritme, amb la sort de que els deixo enrere. Passo el primer control, el primer avituallament i en el quilòmetre 15 em trobo amb la primera problemàtica, ARRIBO A LA BIFURCACIÓ DE DOS CAMINS QUE ESTAN MARCATS A LA DRETA I ESQUERRE I NO HI HA NINGÚ DE LA ORGANITZACIÓ. Truco a al director de la carrera i ens explica que els del punt de control encara no han arribat, però que haig d’anar a l’esquerre... (primers 5 minuts perduts). Torno agafar un ritme més fort del que tenia plantejat ja què em preocupa el fet de que els que em perseguien em retallessin temps i el meu esforç quedés en va... Corriols en pujada, molt trencats degut a les pluges dels últims dies fins arribar a l’avituallament del quilòmetre 22, on trobo el 2n.classificat davant meu... (també es va perdre i va fer un tram més curt). Ens ajuntem i fem uns quilòmetres junts, en aquest moment anem dient que hi ha molt poques marques fins que en deixem de veure’n i hem de tornar a trucar a l’organització (15 minuts perduts). Tornem a recuperar el track i m’escapo del meu company i a partir d’aquest moment faig la cursa tot sol... Ja no tinc els temps controlats així que tiro per sensacions, és un constant d’anar alerta de no perdre’m i en el 50 em torno a perdre... al recuperar altre vegada el track, passo pel darrer pas de control i em comenten que sóc el primer (una alegria vist que m’havia perdut 3 vegades).

La sorpresa ve quan entro a meta pensant que era el primer i em diuen sóc el tercer, però els dos companys també s’havien perdut i no havien passat per l’últim pas de control.
Així que em donen a mi com a guanyador!