Per mi, sortir a córrer, anar amb bicicleta o estar amb contacte amb la muntanya durant hores, em permet desconnectar o connectar, no ho sé com dir-ho...Em permet rendir més en tots els altres aspectes del meu dia a dia. És un dels engranatges essencials perquè tot rutlli com jo vull, perquè sense això, podríem dir que falta una peça per acabar de completar el trencaclosques de la meva vida.
És aquell moment, en el que em pregunteu "Perquè ho fas?", en el que prenc el 90% de les decisions de la meva vida. És el meu racó de pensar, de fer i desfer. És simplement el meu moment.
 |
| Quilòmetre 25 Ultra Cerdanya |
Durant l'última petjada, el cas era ben diferent, el motiu era la unió i de demostrar-me a mi i als meus que sóc capaç de fer el que em proposo. Doncs bé, aquest últim objectiu no el vaig assolir, no vaig ser capaç d'acabar la cursa per una lesió. Vaig retirar-me quan duia 50 quilòmetres a les cames.
Però el primer objectiu si, la unió... Quants anys feia que necessitava compartir un cap de setmana amb el meu germà i la família... Sentir-los amb mi, a prop, pendents un dels altres i compartint moments màgics, sense la necessitat d'estar fent re espectacular. Simplement estant junts.
I això, per mi fa que tot tingui sentit, per mi, és la màgia del córrer.
 |
| El meu germà Aleix, la meva cunyada Estela i la meva parella Anna |