Feia anys que volia participar a la Vilatrail,
la mitja marató de muntanya de Vilassar de Dalt, però per un motiu o un
altre mai l'havia fet. Aquest any però, vaig inscriure'm amb molta
antelació, així que ja tenia la data fixada al calendari.
No sé per quins motius però quan tinc una cursa a la vista no em ve de gust fer-la. He perdut la competitivitat. Vull i tinc ganes d'entrenar, però no d'anar a veure qui està més fort o quina marca faig en cada distància que participo. Això va provocar que pocs dies abans de la Vilatrail, decidís que no la volia córrer. Finalment i pensant-ho bé, vaig pensar en què un molt bon entrenament podria ser fer de llebre de l'Anna Carné. Una fiera.
2 d'abril, ens plantem a la plaça de Vilassar de dalt, molta gent coneguda i entre salutacions i fotos quasi és l'hora de sortida.
Amb l'Anna decidim que la primera pujada la farem amb calma, controlant a les seves rivals i ja després apretar... Bueno, això vam dir!, després va ser diferent. Vam agafar un ritme còmode però ràpid i vam fer el primer tram i el més dur molt bé. Jo tenia la funció de facilitar-li tot a l' Anna, ella només s'havia d'ocupar de córrer, jo ja li portava l'aigua i intentava marcar el ritme adequat.
Una vegada ja arribats a la part més alta del recorregut, els altres 15 quilòmetres eren de puja-baixa molt ràpids. Baixades on es podia apretar i pujades que et permetien córrer.
El segon tram del circuit anàvem reservant energia, l' Anna anava primera però no sabien a on estava la seva perseguidora, per tant, volíem guardar força per apretar al final. I així va ser, quan vam arribar al quilòmetre 17, amb pràcticament tot el desnivell positiu fet, vam apretar fort per arribar a meta amb un temps d'1 hora i 58 segons a un recorregut de 21 quilòmetres i 1200m+.
Una cursa diferent, sense centrar-me en el crono ni la posició, simplement gaudint, fent equip. Una altra manera de gaudir de la muntanya i l'esport.
Seguim!
No sé per quins motius però quan tinc una cursa a la vista no em ve de gust fer-la. He perdut la competitivitat. Vull i tinc ganes d'entrenar, però no d'anar a veure qui està més fort o quina marca faig en cada distància que participo. Això va provocar que pocs dies abans de la Vilatrail, decidís que no la volia córrer. Finalment i pensant-ho bé, vaig pensar en què un molt bon entrenament podria ser fer de llebre de l'Anna Carné. Una fiera.
2 d'abril, ens plantem a la plaça de Vilassar de dalt, molta gent coneguda i entre salutacions i fotos quasi és l'hora de sortida.
Amb l'Anna decidim que la primera pujada la farem amb calma, controlant a les seves rivals i ja després apretar... Bueno, això vam dir!, després va ser diferent. Vam agafar un ritme còmode però ràpid i vam fer el primer tram i el més dur molt bé. Jo tenia la funció de facilitar-li tot a l' Anna, ella només s'havia d'ocupar de córrer, jo ja li portava l'aigua i intentava marcar el ritme adequat.
Una vegada ja arribats a la part més alta del recorregut, els altres 15 quilòmetres eren de puja-baixa molt ràpids. Baixades on es podia apretar i pujades que et permetien córrer.
El segon tram del circuit anàvem reservant energia, l' Anna anava primera però no sabien a on estava la seva perseguidora, per tant, volíem guardar força per apretar al final. I així va ser, quan vam arribar al quilòmetre 17, amb pràcticament tot el desnivell positiu fet, vam apretar fort per arribar a meta amb un temps d'1 hora i 58 segons a un recorregut de 21 quilòmetres i 1200m+.
Una cursa diferent, sense centrar-me en el crono ni la posició, simplement gaudint, fent equip. Una altra manera de gaudir de la muntanya i l'esport.
Seguim!
