L'última petjada ha estat a la marató Xtrail series
de Saldes. 44 quilòmetres amb 2800 metres de desnivell positiu, molta
calor i ple de camins espectaculars pel voltant de la muntanya màgica,
el Pedraforca.
El dia comença molt aviat, a les 5 sona el despertador, esmorzo amb tranquil·litat i juntament amb l'Anna, en Joan i els seus pares anem direcció Saldes.
No eren nervis el que tenia, però si algun dubte de com em trobaria en la segona part de la marató, ja que no havia fet cap tirada llarga últimament, tot i que em trobava molt bé i molt motivat.
A les 7 comença la cursa, arranquem amb una pujada de 10 quilòmetres a la gallina pelada amb una pendent considerable, perfecte per anar situant a tots els corredors al seu lloc. En aquesta pujada, anem fent grupets, i jo vaig amb en Jaume Jordana de Vilassar de Mar, l'Antonio de Vilassar de Dalt i una bona estona amb una mega pro com la Laia Díez. En veure-la vaig espentar-me, pensava que jo anava massa fort per a tenir-la al darrere...
Una vegada coronada la gallina pelada el grup es va separant i durant tota la cursa anem fent la goma, això si, jo sempre per darrere, no tenia cap intenció d'estrènyer una mica més del necessari fins al quilòmetre 30.
Comença a haver-hi pujes i baixes, creuant rius, tenint vistes espectaculars del Pedraforca i del seus voltants, passant per camins plens d'ombra i també estones amb molt de sol...
El dia comença molt aviat, a les 5 sona el despertador, esmorzo amb tranquil·litat i juntament amb l'Anna, en Joan i els seus pares anem direcció Saldes.
No eren nervis el que tenia, però si algun dubte de com em trobaria en la segona part de la marató, ja que no havia fet cap tirada llarga últimament, tot i que em trobava molt bé i molt motivat.
A les 7 comença la cursa, arranquem amb una pujada de 10 quilòmetres a la gallina pelada amb una pendent considerable, perfecte per anar situant a tots els corredors al seu lloc. En aquesta pujada, anem fent grupets, i jo vaig amb en Jaume Jordana de Vilassar de Mar, l'Antonio de Vilassar de Dalt i una bona estona amb una mega pro com la Laia Díez. En veure-la vaig espentar-me, pensava que jo anava massa fort per a tenir-la al darrere...
Una vegada coronada la gallina pelada el grup es va separant i durant tota la cursa anem fent la goma, això si, jo sempre per darrere, no tenia cap intenció d'estrènyer una mica més del necessari fins al quilòmetre 30.
Comença a haver-hi pujes i baixes, creuant rius, tenint vistes espectaculars del Pedraforca i del seus voltants, passant per camins plens d'ombra i també estones amb molt de sol...
 |
| Baixant de la Gallina pelada, Km 13 |
Arribo al quilòmetre 28, a l'avituallament i després de perdrem durant 15 minuts em canten que vaig en la posició 30. Em noto perfecte, així que decideixo estrènyer en la següent pujada, 4 quilòmetres verticals on me la jugava bastant, o petava o em sortiria bé. Agafo un ritme fixo i vaig avançant a gent, alguns corredors que van tocats i d'altres que no tant. Hi ha moments que penso que vaig massa fort, tenia ganes de parar a descansar a mitja pujada, però tenia clar que si parava, ja no tornava a arrancar. 45 minuts després arribo a dalt i em trobo amb el Juan Carlos, de l'equip "where is the limit?" i on a l'última marató vam fer bones migues. Decidim fer els últims 10 quilòmetres junts, corrent a bon ritme, parlant, reflexionant de la vida i explicant-nos anècdotes...
6 hores i 16 minuts després passo la meta, sense fer-li cas a quina posició he quedat, ni tan sols me'n recordo de parar el meu crono fins uns minuts després... Em quedo amb el que he viscut, una marató espectacular, amb unes sensacions boníssimes, amb uns companys durant la cursa amb esperit de superació, de companyeris-me i de motivació. Al final, el que busquem a la muntanya és gaudir, i jo, vaig gaudir molt.
 |
| Arribada a meta, espectacular |
Propera parada, Ultrapirineu. M'agafaré tot l'estiu sense competir, preparant aquesta cursa, aquest repte que fa tants anys que li tinc tantes ganes.