A
5 dies del UTBCN de 100km.
A 5 dies d'afrontar el primer objectiu de la temporada i els dubtes, nervis i perqè no dir-ho, les pors comencen aparèixer.
Segurament arribo en el meu millor estat de forma, després de passar uns últims tres mesos on he entrenat molt bé, amb continuitat, sense molesties i sacrificant molts moments amb amics, familia i sobretot amb la meva parella que te una paciència i comprensió admirable.
Fa dies que estic preparant-ho tot, no vull deixar cap detall a la improvisació: material preparat, desnivells i trams estudiats, avituallaments controlats...
Una vegada tot preparat, tan sols quedarà gaudir, córrer, pensar, patir, riure i perquè no, emocionar-se i plorar, seguir endavant quan estigui cansat i encara més quan el cap i les cames em demanin que pari de córrer.
I és que per a mi córrer un Ultra Trail és molt més que fer una cursa, és molt més que quedar davant d'aquest o d'aquell corredor. És un repte en l'àmbit personal, on coneixes parts de tu mateix que no has descobert mai, on has de saber afrontar les dificultats i superar-les, on continuar endavant no és una opció, sinó una obligació.
Ens
veiem al UTBCN!
