L'última petjada ha estat a l'Esquirol (Vic) on feia l'última cursa de la temporada 2015, la Cabrerés. Una temporada on la segona meitat l'he fet amb el club VO2 i que m'ha servit per agafar una bona base per encarar la següent amb més força.
Tenia ganes de fer aquesta distància de 21 quilòmetres, ja que feia molt temps que no en feia cap d'aquestes característiques.
Dissabte arrenquem juntament amb l'Anna, l'Albert i la Neus cap a l'Esquirol, on deixem les motxilles i anem a fer la tarda a Olot on fan una festa de llums i em serveix per distreure'm i no pensar gaire en diumenge.
Diumenge al mati arriba el que més odio de totes les curses, el soroll del despertador a les 6:30. Primer obstacle superat. Esmorzem tranquil·lament, l'Albert i jo ens preparem els dorsals, la roba i encara tenim humor per fer bromes tan aviat.
A les 8:00 puntuals i després d'escoltar el pare d'en Kilian Jornet donant-nos uns "consells" comencem a córrer. Sortim junts els de la mitja marató i els de la marató, així que no sé qui són d'una i quins d'un altre.
Com sempre la gent comença amb uns ritmes brutals, així que decideixo (com últimament) agafar el meu propi ritme i a poc a poc anar intensificant el ritme. Els primers quilòmetres me'ls agafo amb tranquil·litat, corrent a un ritme normal/fort però sense anar apurat en cap moment. Un cop arribo al primer avituallament (km.5) decideixo apretar i juntament amb un altre corredor deixem el grup i marxem els dos. Ell va una mica més fort que jo així que intento seguir-lo fent la goma.
Un cop arribem a la part més alta de la cursa (km.10) ja tot és baixada, a més a més d'haver fet tota la pujada em trobo a les millors suporters, l'Anna i la Neus que em donen els ànims que em calien després d'haver intentat seguir el "payo" que m'apretava durant la pujada.
Així que enfilo el primer tram de baixada amb tranquil·litat, és un tram molt tècnic i no vull fer-me mal així que deixo passar un corredor que anava més fort que jo i vaig fent. Un cop passa aquest tram tècnic la baixada es va tornant més corredora i penso que és el moment de donar-ho tot i si fa falta "morirse en el intento". Em poso a un ritme fort i vaig atrapant corredors, fins al últim avituallament al Km.17. Justament en aquest avituallament em trobo amb el "cabró" que m'havia apretat durant tota la pujada i li declaro la guerra sense dir-li re. Els últims quilòmetres em passen molt ràpid, ja que havia d'anar molt atent de no relliscar, ja que el terreny era de pedra i estava molt humida i no tenia temps ni de pensar en si estava cansat o no.
En 2 hores i 12 minuts entro a meta després de fer els 21 quilòmetres amb 900+. Acabo content per la 10a. Posició però sobretot per fer millor temps del qual em pensava.
Donar les gràcies als meus amics Albert i Neus i sobretot a l'Anna per regalar-me un cap de setmana com aquest. La veritat és que amb amics i la parella al costat tot es fa d'un altra manera.
S'ha de dir que al final em va fotre el pal i el “cabró” em va guanyar.
Tenia ganes de fer aquesta distància de 21 quilòmetres, ja que feia molt temps que no en feia cap d'aquestes característiques.
Dissabte arrenquem juntament amb l'Anna, l'Albert i la Neus cap a l'Esquirol, on deixem les motxilles i anem a fer la tarda a Olot on fan una festa de llums i em serveix per distreure'm i no pensar gaire en diumenge.
Diumenge al mati arriba el que més odio de totes les curses, el soroll del despertador a les 6:30. Primer obstacle superat. Esmorzem tranquil·lament, l'Albert i jo ens preparem els dorsals, la roba i encara tenim humor per fer bromes tan aviat.
A les 8:00 puntuals i després d'escoltar el pare d'en Kilian Jornet donant-nos uns "consells" comencem a córrer. Sortim junts els de la mitja marató i els de la marató, així que no sé qui són d'una i quins d'un altre.
Com sempre la gent comença amb uns ritmes brutals, així que decideixo (com últimament) agafar el meu propi ritme i a poc a poc anar intensificant el ritme. Els primers quilòmetres me'ls agafo amb tranquil·litat, corrent a un ritme normal/fort però sense anar apurat en cap moment. Un cop arribo al primer avituallament (km.5) decideixo apretar i juntament amb un altre corredor deixem el grup i marxem els dos. Ell va una mica més fort que jo així que intento seguir-lo fent la goma.
Un cop arribem a la part més alta de la cursa (km.10) ja tot és baixada, a més a més d'haver fet tota la pujada em trobo a les millors suporters, l'Anna i la Neus que em donen els ànims que em calien després d'haver intentat seguir el "payo" que m'apretava durant la pujada.
Així que enfilo el primer tram de baixada amb tranquil·litat, és un tram molt tècnic i no vull fer-me mal així que deixo passar un corredor que anava més fort que jo i vaig fent. Un cop passa aquest tram tècnic la baixada es va tornant més corredora i penso que és el moment de donar-ho tot i si fa falta "morirse en el intento". Em poso a un ritme fort i vaig atrapant corredors, fins al últim avituallament al Km.17. Justament en aquest avituallament em trobo amb el "cabró" que m'havia apretat durant tota la pujada i li declaro la guerra sense dir-li re. Els últims quilòmetres em passen molt ràpid, ja que havia d'anar molt atent de no relliscar, ja que el terreny era de pedra i estava molt humida i no tenia temps ni de pensar en si estava cansat o no.
En 2 hores i 12 minuts entro a meta després de fer els 21 quilòmetres amb 900+. Acabo content per la 10a. Posició però sobretot per fer millor temps del qual em pensava.
Donar les gràcies als meus amics Albert i Neus i sobretot a l'Anna per regalar-me un cap de setmana com aquest. La veritat és que amb amics i la parella al costat tot es fa d'un altra manera.
S'ha de dir que al final em va fotre el pal i el “cabró” em va guanyar.
 |
| Amb l'Albert abans de començar la cursa |
 |
| Un cop acabat de córrer foto amb les millors suporters |